Primavera fosca

Els òrgans genitals femenins són una ferida que encara sagna, un tall. Les creences patriarcals i la socialització deterioren el concepte que la xiqueta té del seu propi cos i el converteix en una càrrega que li pesa. La seua sexualitat li desperta ansietat i repugnància, alhora que curiositat i compulsivitat. Aquesta és l'experiència de l'alter ego d'Unica Zürn, la xiqueta d'entre 10 i 12 anys que protagonitza Primavera Fosca, un relat de tall autobiogràfic aborronador.

Primavera fosca és l'autoretrat narratiu dels perills de l'abandó durant la infància. Com feren les lectores huitcentistes, també la xiqueta es retira a la seua desbordant imaginació per a escapar de la seua vida avorrida, i aquestes fantasies exploren cada vegada més de prop el límit entre la vida i la mort, posant de manifest la importància dels models a seguir i de l'acompanyament adequat durant edats primerenques. Abandonada així mateix per la seua creadora, desconeixem el nom de la xiqueta, que ens és presentada d'una manera freda.

La jove protagonista, filla d'un matrimoni fallit (pare absent i mare, encara que físicament present, emocionalment absent també), està obsessionada amb la seua "ferida", eixa ferida que és el cadenat que les claus dels homes busquen obrir. El seu despertar sexual està replet de connotacions negatives i de fantasies internes cada vegada més tumultuoses i violentes. El plaer es converteix en horror i aversió, deixa de ser suficient i, per a sentir més, es busquen les experiències doloroses que impliquen el càstig corporal i la humiliació física. Advertiment: es necessita preparació emocional prèvia per a enfrontar-se a aquesta lectura.