 |
[������] Compartim el mateix cel i som persones iguals, que sentim i estimem, però jo trepitjo terra europeu i ells o elles viuen a Kabul, on els talibans imposen els 16 decrets, prohibint per exemple la música, les imatges o el poder-se afeitar. Les dones han de posar-se una crema blanquinosa a la cara, ja que una muller ha de ser pàl.lida. La diferència és que jo sóc lliure d'escollir el meu futur, a qui estimar, per quina professió decantar-me, en canvi elles han de dur un burka pel carrer per amagar els seus rostres i perquè els homes no es possin nerviosos al veure una dona sense que el dugui. Han de donar el propi fill a alguna parenta perquè elles no poden tindre descendència, com també han de respirar la mateixa olor cada dia i el mateix sabor a pols de la ciutat. Veuen gent lapidada a peu de carrer i afirmen que la pobresa no és motiu suficient per justificar un robatori d'un home que volia alimentar a la seva família a conseqüència de la fam. Però posen preu al cap dels americans: a qui en mati un, li donen 50 mil dòlars. • "���� ���������� ��'�������� ������ ������ �������� ��́�� ��������́ �� ��'��������������������. ��������̀ ������ℎ��������, �������� ������ r��́������ ���������������� ���� ��'�������� �������� ���������� ������ ������ ������.����̀��. ������ ���������� ���� ���������� �������� ���� ������������-���� i es����������-����". • No puc fer un resum del llibre, ja que a cada capítol la autora descriu coses interesants i desitjo que almenys us hagi arribat les sensacions que jo vaig palpar a cadascuna de les pàgines. Crec que és d'una lectura obligatòria per tots/es i us animo a fer-ho, perquè no us deixarà indiferent. [������] Compartimos el mismo cielo y somos personas iguales, que sentimos y amamos, pero yo piso el suelo europeo y ellos/as viven en un Kabul donde los talibanes imponen los 16 decretos prohibiendo por ejemplo la música, las imágenes o afeitarse. Las mujeres deben ponerse una crema blanquecina en la cara, ya que una esposa debe ser pálida. La diferencia es que yo soy libre de elegir mi futuro, a quien querer, qué profesión escoger, y ellas deben llevar un burka por la calle para ocultar sus rostros y para que los hombres no se pongan nerviosos al ver una mujer por la calle sin que lo lleve. Deben dar su propio hijo a alguna pariente si ella no puede tener hijos, deben respirar el mismo olor cada día y el mismo sabor a polvo de la ciudad. Ven gente lapidada a pie de calle y afirman que la pobreza no es motivo suficiente para justificar un robo de un hombre que quería alimentar a su familia a consecuencia de la hambruna. Pero ponen precio a las cabezas de los americanos: quién mate a un americano le dan 50 mil dólares. • "���� ���������� ������ �������� ������ ������ ���������� ���� ��������́ ���� ������������������́��. ��������́ ������ℎ���������� ���������� ������ ���� ����́�������� ���������������� ������ �������� ���� ������ ������������ �������� ���� ������ ��������́��. ������ ����́���������� ���� ������������ ����������ℎ�� �� ����������������������, ����������������, ����������������������". • No os puedo hacer un resumen del libro, ya que en cada capítulo la autora describe cosas interesantes y deseo que al menos os haya llegado las sensaciones que yo palpé en cada una de sus páginas. Creo que es de lectura obligatoria para todos/as y os animo a hacerlo, porque no te dejará indiferente. |
>
