Deseo de chocolate

Sabeu que és el sentiment llaminer de no poder estar-te de tastar un dolç? de pecar una mica amb un bocinet de pastís o uns bombons d'allò més bons?

Tot això ens passa a l'equip de la Petita Llibreria quan descobrim un nou llibre de la Care Santos.

A la novel·la que tot seguit ressenyem, Desig de xocolata, ens trobem amb una portada incitadora que ens recorda la nostra infància on tot ens deixava amb els ulls com a plats d'admiració i a la sensació de submergir-nos de nou a una novel·la de la que podem esperar qualitat i una alta dosi d'addicció.

Ens va enamorar a quatre mans amb “Tantes coses adir-nos” on ens va delectar amb una novel·la fresca i dinàmica alhora que una entrevista en la que vàrem poder conèixer a la persona que s'amaga rere una producció extensa i de gran qualitat.

Poc després vàrem sentir-nos molt reflexats amb “L'aire que respires” una novel·la on Barcelona i l'amor pels llibres ens traslladen a uns escenaris que ens encantarien trepitjar amb unes descripcions fascinants i uns personatges molt treballats.

Darrerament hem tingut entre mans “No preguntis qui sóc” la seva novel·la més juvenil on la fantasia i la realitat es donen la mà en un diàleg constant en que l'amor adolescent n'és el protagonista.

Ara ens ha presentat a tres dones d'un llinatge espectacular, tres ànimes coratjoses que ens mostren a través d'allò que tenen en comú l'evolució d'una família i els canvis socials que han d'afrontar des de diferents posicions de poder alhora que valorem el rol social de la dona a cada època.

Secrets, veritats i mentides seran transmesos a través d'objectes emblemàtics i simbòlics d'aquesta gran nissaga.

Una novel·la femenina que podem titllar com a profunda, romàntica, nostàlgica, dolça i vital.
Amb l'accent de les tres protagonistes donant forma a cada època arranquem amb la Sara, una noia que té secrets en el passat i que haurà d'enfrontar si o si, això si, amb una façana de prepotència i de falsa riquesa que la fa sentir estable.

El segon relat, ambientat al segle XIX ens porta a la burgesia i a l'Aurora, una nois del servei que a diferència de la Sara, no compra la xocolatera sinó que la roba.

La tercera dona és la Maria Anna, la més lluitadora de les tres que haurà de fer-se un lloc a la indústria en ple segle XVIII i en un món d'homes.

Que les uneix? Només la xocolatera? Només el context barceloní?

Si us voleu enamorar de les tres dones Planeta us ho serveix en safata de plata. Jo no em perdria la cita doncs són tres relats units que captiven i no pots deixar-los anar.

Crec que de les seves produccions és la que més m'ha agradat. Ben documentada, ben articulada, amb la particularitat de cada relat i amb la sal i pebre que només ella hi sap posar.

Us ve de gust una tasseta de xocolata? Us asseguro que quan finalitzeu el llibre us hi vindrà i molt!

Paladegeu-lo i no us en penedireu... a més, no engreixa el cos, només el teixit de les emocions!

Enlace: http://lapetitallibreria.blo..

Me encantan estos libros que narran distintos episodios con un hilo conductor, como "Una semana en invierno" de Maeve Bynchi y "La hija del relojero" de Kate Morgan, entre otros.
Aquí el hilo es una chocolatera blanca de porcelana que a través de tres siglos (años más, días menos) pasa por tres poseedoras. La última la compra, por muy poco, en un negocio de antigüedades.
Así concoceremos las historias de su respectivas dueñas, sus vicisitudes, sus anhelos, sus amores e infidelidades, sus desvelos, mientras la chocolatera sufre algún que otro chasquido, una tapa que se pierde . . .
Es muy ameno, de lectura sencilla, que a mí me hizo buscar otro libro de la misma autora, con parecida sensación, aunque fantasioso.

Pues tres estrellas raspadas para esta novela de Care Santos que llevaba ya un tiempo en mis estanterías.

La primera sorpresa para mí fue darme cuenta de que en realidad son tres historias que se desarrollan en diferentes épocas, empezando desde la más actual a la más antigua y que lo único que tienen en común es una pequeña chocolatera que ha pasado por las manos de los protagonistas de cada una de ellas.

Obviamente la elaboración del chocolate también está pero que muy presente a lo largo de las tres historias, pero con todas me he quedado como a medio gas. La que menos me ha interesado es la primera y la que se desarrolla en una época más actual y la que más me ha gustado la última, que en realidad es la que cuenta el origen de esa chocolatera de porcelana que irá pasando por diferentes manos desde finales del siglo XVIII a nuestros días.

Está claro que Care escribe muy bien, no es la primera novela suya que leo, pero con esta no ha sabido atraparme (es que ni siquiera me han entrado ganas de tomarme una taza de chocolate). En general ningún personaje me ha encantado, salvo la propia chocolatera, que sí me ha gustado saber cómo se fabricó, por qué y cómo fue cambiando de manos a través del tiempo, pero para mí las tres historias terminan de repente y se quedan sin rematar y eso es algo que me molesta bastante, la verdad.

En fin, volveré a Care en algún otro momento y espero que con mejor fortuna.
Enlace: https://bitacorademislectura..

He adorado la pluma. El salseo del primer tramo de novela era de palomitas y vinito para acompañar, y adoro cuando una novela mezcla realidad y ficción, como ocurre en los otros dos tramos de lectura. Pero honestamente no he llevado bien el punto/objeto alrededor del cual gira la historia. Si hubiera estado maldito o algo así -bendecido incluso- aún le hubiera encontrado un sentido más profundo o lógico peeero no.
Enlace: https://www.instagram.com/p/..