 |
Una casa d'estiueig a la costa mediterrània és el refugi de la Cécile i en Raymond, filla i pare amants dels plaers i la vida sense preocupacions. Amb la brisa marina i els pins costaners com a confidents, s'oblidaran de les obligacions de la ciutat per viure uns mesos inoblidables... fins que arriba l'Anne. La Cécile ha après del seu progenitor aquest posat insensible. Els dos entenen l'amor com una forma d'oci, lliure de sentimentalismes i compromís, el que sovint els porta a fer mal a altres persones. Una llibertat que a estones m'ha resultat incòmoda i inquietant per la falta d'empatia cap als altres, tot i saber que encara avui hi ha persones com ells al món i que tots ens n'hem trobat pel camí. Però, en definitiva, aquesta novelette m'ha permès allunyar-me de la contaminació parisenca com la casa de la costa ho fa amb els protagonistes. 'Bon dia, tristesa' és com un raig de sol després de molts de dies de pluja, i que he devorat en un vol París-Barcelona i mig confinament per la Covid. Llegir a Sagan és fàcil i agradable, fins i tot m'ha recordat a la meva estimada Colette. Descobrir-la ha estat genial, entenc perquè quan el va treure a la llum, l'any 1954, la societat del moment el considerés massa explícit. Cosa que a ella, una noia de disset anys, ja li va anar bé. Tant de bo els meus apunts dels disset fossin una quarta part de bons que aquesta història... Enlace: https://www.instagram.com/p/.. |
>
