Bon dia, tristesa

Si em demanessin per un llibre estiuenc, sens dubte aquest seria un dels primers que se'm vindrien al cap. Si ho llegeixes a l'estiu, com he fet jo, no et serà gens difícil imaginar-te amb la Cécile, la protagonista, a la seva caseta de vacances a la costa mediterrània. Però crec que també és perfecte per llegir-lo a la tardor o l'hivern, quan ja fa fred, per rememorar els dies llargs i càlids, els capvespres al costat del mar, la vida sense presses ni preocupacions...

Justament així és com viu la Cécile, de 17 anys, amb el seu pare. L'únic que volen tots dos és gaudir i passar-ho bé, sense compromisos ni obligacions. S'entenen i es complementen, i no poden estar millor entre festes i amics a la seva casa d'estiu. Però algú arriba per trencar aquesta harmonia i posar una mica d'ordre i clar, la Cécile no està disposada a renunciar a aquest estil de vida idíl·lic, així que traça un pla per evitar-ho que tindrà conseqüències per a tothom.

Aquest és el segon llibre que llegeixo de la Françoise Sagan (l'altre va ser "Un cert somriure") torno a tenir la mateixa sensació: no m'importa tant la història en si com la seva forma de narrar-la, que en tots dos casos m'ha agradat moltíssim. L'ambientació que crea i, especialment, la seva manera de descriure els pensaments i emocions dels personatges

m'encanta, a més abordant temes complexos i que van ser molt polèmics a la seva època. Com tota aquesta col·lecció, és un petit mos de bona literatura, perfecta per gaudir en una o dues tardes. M'ha agradat molt.