Bon dia, tristesa

Booon dia,
“Perquè, què busquem, sinó agradar? Encara avui no sé si aquest gust per la conquesta no amaga una sobreabundància de vitalitat, un gust per l'aventura o la necessitat furtiva, inconfessada, de sentir-se segur, recolzat”.
Avui us porto l'últim petit plaer d'aquestes tres publicacions. Es tracta de Bon dia tristesa de François Sagan. Aprofitant el trajecte amb l'AVE vaig acabar aquest llibre. Feia molt temps que me'l volia llegir, em cridava l'atenció el títol.
Sagan ens presenta a la jove Cécile i el seu pare que estan passant les vacances a una mansió a la costa blava. El pare és un amant de les relacions ocasionals, donant-li molta llibertat a la Cécile. Els dos viuen tranquil·lament fins que apareix l'Anne, una vella amiga de la mare de la protagonista. La seva intenció és aportar una mica de serenitat i ordre a la vida dels dos. Aquest intent no acaba d'agradar a la Cécile i comença un joc molt perillós.
Amb aquest llibre vaig anar totalment a cegues, no havia llegit res sobre el llibre, l'únic que sabia és que el títol m'atreia. La veritat és que Sagan et sorprèn amb les seves reflexions i encara que sigui una trama senzilla, hi ha pinzellades que et colpeixen, que et fan replantejar algunes coses.