 |
[Català] Fa molts (massa) anys que volia llegir La plaça del diamant, lectura que em va quedar pendent a la època d'institut, on Rodoreda era lectura obligatòria però s'elegia entre Aloma i Mirall Trencat. I tot i coneixer la història (unes quantes visions de la sèrie de televisió dels anys 80), en moltes de les seves pàgines és punyent, fins i tot quan s'hauria de veure la felicitat, aquesta mai no hi és. Crec que el que fa gran l'obra és la seva capacitat de descriure i transmetre totes les sensacions de la protagonista en poques pàgines, amb capítols curts (poc habitual a la literatura de mitjans de segle XX) i no transmetre en cap moment les dates, fent córrer el temps com si es tractés d'un riu i sempre traslladant el centre de la història a la Colometa. Un cop dit això, la meva novel·la preferida segueix sent Aloma, tot i ser la seva primera obra i que molts considerin que el seu estil no estava tan depurat i madur com amb La plaça del diamant. [Castellano] Hace muchos (demasiados) años que quería leer La plaça del diamant, lectura que quedo pendiente en mi época de instituto, donde Rodoreda era lectura obligatoria pero se elegía entre Aloma y Mirall Trencat (Espejo Roto). Y todo y conociendo la historia (unas cuantas visiones de la serie de televisión de los años 80), en muchas de sus páginas es desgarradora, incluso cuando tendría que ver la felicidad, ésta nunca está allí. Creo que lo que hace grande la obra es su capacidad de describir y transmitir todas las sensaciones de la protagonista en pocas páginas, con capítulos cortos (poco habitual en la literatura de mediados de siglo XX) y el no transmitir en ningún momento las fechas, haciendo correr el tiempo como si de un rio se tratara y siempre trasladando el centro de la historia en la Colometa. Dicho esto, mi novela preferida sigue siendo Aloma, todo y ser su primera obra y que muchos consideren que su estilo no estaba tan depurado y maduro como con La plaça del diamant. |
>
