Kambirí

CATALÀ:

Aquesta és una història de ficció però que explica un fet molt real, i que està basada en la vida de Pietro Bartolo i el seu intent d'adopció de Favour. Pietro Bartolo és l'únic metge que atén les persones migrants que arriben a Lampedusa, i quan la Favour va arribar sola perquè la seva mare va morir ofegada al mar, va voler adoptar-la tot i que, per edat, no va poder.

És un llibre que et fa empatitzar amb aquestes persones que fugen del seu país, arriscant les seves vides i les de la seva família, per buscar-se un futur millor. Emociona a grans i a petits. A mi, m'ha fet saltar alguna llàgrima, i el Guim i l'Ona (5 anys) també s'han emocionat amb la kambirí, tot i que no han arribat a entendre del tot què passava, però s'han enamorat de la seva il·lustració a la portada.

Ens parla de família, d'esperança i de bones persones. Ens colpeix, ens entendreix, ens emociona. I com ens diu el llibre, al mar existeix una llei que totes aquelles persones que han nascut en una illa coneixen i és que: “Als nàufrags, se'ls ajuda”.

M'agradaria molt que com a societat poguéssim fer una reflexió sobre aquestes vides perquè, com diu la cançó Com plora el mar del meu estimadíssim Joan Dausà, “No entenc aquests humans”.

Vosaltres serieu capaços d'abandonar el vostre país i la vostra família, i arriscar la vida, per arribar al “paradís”? Jo no sé si seria tan valenta...


ESPAÑOL:

Esta es una historia de ficción pero que explica un hecho muy real, y que está basada en la vida de Pietro Bartolo y su intento de adopción de Favour. Pietro Bartolo es el único médico que atiende a las personas migradas que llegan a Lampedusa, y cuando Favour llegó sola porque su madre murió ahogada en el mar, quiso adoptarla aunque, por edad, no pudo.

Es un libro que te hace empatizar con estas personas que huyen de su país, arriesgando su vida y la de sus familias, para buscar un futuro mejor. Emociona a grandes y pequeños. A mi me ha hecho saltar alguna lágrima, y Guim y Ona (5 años) también se han emocionado con kambirí, aunque no han llegado a entenderlo del todo, se han enamorado al ver su ilustración de la portada.

Nos habla de familia, de esperanza y de buenas personas. Nos conmociona, nos enternece, nos emociona. Y como nos cuenta el libro, en el mar existe una ley que todas las personas nacidas en una isla conocen y es que: “A los náufragos, se les ayuda”.

Me gustaría mucho que como sociedad pudiésemos hacer una profunda reflexión sobre estas vidas porque, como dice la canción Com plora el mar de mi queridísimo Joan Dausà, “No entenc aquests humans” (no entiendo a estos humanos).

Vosotr@s seríais capaces de abandonar vuestro país y a vuestra familia, y arriesgar vuestra vida para llegar al “paraíso”? Yo no sé si sería tan valiente...
Enlace: https://avegadesllegeixo.blo..