Ponç Pons, autor d'«Humanum est», ens explica per què ha volgut parlar del present des del passat, fent servir la veu de Claudi Valeri.
En un viatge a Roma va néixer Claudi Valeri, l'heterònim ponsià la veu del qual ens arriba d'un passat ben present i que s'expressa en epigrames. Fill únic, ric per herència però sense cap interès pels negocis, no va creure en déus ni en altres vides, i les seves dues grans passions, la poesia i l'amor, el van fer fidel a moltes muses. Va escriure de forma innata, vital, com qui respira, buscant sempre la brevetat i la concisió, i aquests versos, que duia dins la sang, són l'últim vestigi de la seva existència, poètica, és clar, però tot i així absolutament real.
Més informació sobre «Humanum est»: https://www.quadernscrema.com/cataleg/humanum-est/
Instagram: https://www.instagram.com/quadernscrema
Twitter: https://twitter.com/Quaderns_Crema
Facebook: https://www.facebook.com/quadernscrema