El anillo del Nibelungo

El anillo del Nibelungo (Der Ring des Nibelungen) és un cicle de quatre òperes èpiques composades per Richard Wagner adaptades al còmic per l'artista P. Craig Russell, conegut per les seves adaptacions d'òperes al còmic. Aquestes, basades lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, particularment les Sagues islandeses són “El oro del Rin” (Das Rheingold), “La valquiria” (Die Walküre), “Sigfrido” (Siegfried) i “El ocaso de los dioses” (Götterdämmerung). El llibret i la música varen ser escrits per Richard Wagner al llarg de 26 anys entre el 1848 i el 1874.
Aquesta obra està repleta d'escenes i efectes màgics, heroïcitats i baralles per la conquista i possessió de l'anell que es combinen a la perfecció amb l'imaginari de l'autor i ens permet viatjar a l'essència i la voluntat de Wagner a través de les seves vinyetes, on a més de seguir el relat amb la major fidelitat possible, demostra que és un geni del dibuix aconseguint l'expressió a cada un dels seus personatges al llarg de les situacions que es narren.
També té la capacitat de copsar els canvis de ritme, hi ha fragments que passen ràpid amb un disseny ordenat, tranquil i dibuixat amb traç senzill com a “El ocaso de los dioses” que s'allunyen del nervi, l'aglutinament d'informació i el disseny estressant que descriu a “La Valquíria”. És una obra, que sense adonar-te'n, la llegeixes i disfrutes a ritme de Wagner. En poques paraules és la fusió perfecta entre la música i la literatura.
Això si, m'atreviria a dibuixar una espiral d'admiració, primer va ser Wagner que es va rendir a la música al fer aquesta obra que en molts punts, i si ets molt fan dels textos de Tolkien, sembla que aquest darrer s'inspirés o si més no fes captatio benevolentia, es a dir agafar allò que li agrada i repensar-ho per tal de poder-ho aprofitar del caràcter d'alguns guerrers i la seva imatge. Amb tot això en coneixement i sense semblar cap còpia hi ha personatges com Mime, Alberich, el mag i la dona del guerrer que tenen molta semblança física amb Gollum, Smeagol, Gandalf i Galadriel (i més encara després del seu pas per la gran pantalla) així com escenes on l'anell és l'únic element visible o bé l'únic element que tot i estar amagat exerceix un protagonisme gairebé místic, apropant-lo al transcendent.
Un punt extra del títol és el prefaci i la introducció, així com l'explicació de com es va dur a terme l'adaptació de l'obra de Wagner al còmic. Fet que duu a comprendre el gran treball que hi ha a l'hora de revisar un clàssic si es vol fer bé i des de l'admiració que Russell li professa al gran mestre. Per aquest fet, podríem dir que a més de ser una gran obra pot ser una eina didàctica pels escolars, una manera diferent d'aprendre, més atractiva i documentat a la perfecció.
Hi ha una frase en el pròleg en què descriu d'alguna manera l'Il·lusió i la feina que comporta un projecte tant gran: “I és que quan Wagner va caure en la maledicció de l'anell del Nibelung, va crear alguna cosa més que una simple òpera. Així, quan Russell va caure en la mateixa maledicció, va crear alguna cosa més que un còmic”.

Enlace: http://lapetitallibreria.blo..

Una hermosa leyenda que se va encadenado parte a parte y que como en un círculo se regresa a los orígenes después de mucho andar.
Me gusta el lenguaje lírico y por suerte no es difícil de entender como otras obras clásicas.