Aprendre a parlar amb les plantes

"La vida és així, un dia et mostra el cel tacat de rosa i a l'altre ja és negra nit."
Aquesta és la manera com la vida de la Paula d'un dia per l'altre fa un gir i tot canvia. Sempre que la mort s'emporta de manera sobtada a un ésser estimat toca aprendre a continuar sense ell, toca assumir la pèrdua i tornar a començar, perquè la vida continua.
Però aquesta no és la història només d'un dol, és la història d'una doble acceptació totalment contradictòria. Són les ganes de plorar contra les ganes de cridar. És la pena i la tristesa contra la ràbia i la traïció. I és que a la Paula li comuniquen que la seva parella ha mort en un accident el mateix dia que en el dinar que havien fet junts el Mauro acabava de dir-li que tenia una amant i que la seva relació havia acabat.
Sense temps per acceptar la primera notícia, arriba la segona, sense temps perquè sorgeixi el desengany i la rancúnia, es troba aclaparada per la pena i el desconsol.
Es tracta doncs d'una novel·la totalment intimista, introspectiva, on la Paula ens farà partícips dels seus sentiments, de les seves contradiccions i sobretot de la maduresa per afrontar aquesta situació tota sola, sense necessitat de fer mal a la família, sense necessitat de perjudicar el record d'algú que ja no hi és. Acompanyarem la Paula en el seu creixement personal cap a l'acceptació i empatitzarem fàcilment amb la seva enteresa per agafar les regnes de la seva vida novament, per tirar endavant i curar també les ferides del passat. Un passat on la mort de la mare va marcar la seva infància.
Una novel·la diferent, molt ben estructurada, amb una escriptura plena de bellesa, que en cap moment cau en el drama sinó que transmet esperança, fortalesa i admiració.
M'ha encantat la prosa de la Marta Orriols i segur que continuaré llegint-la i passarà a ser una de les autores catalanes més apreciades.