Ball robat: Introducció i propostes de treball de Francesc Foguet i Boreu

Ball Robat és una peça teatral escrita per Joan Oliver, escrita l'any 1854. Tot i això, l'obra es va estrenar el 2 de juny de 1958 al Teatre Candilejas de Barcelona amb una escassa recepció de la crítica però generalment positiva. Es tracta d'una comèdia dramàtica que mostra el pessimisme característic de l'autor a partir d'inquietuds de la burgesia catalana de postguerra.

Joan Oliver (1899-1986) va ser fill d'alta burgesia industrial i financera. Va estudiar dret tot i que va acabar per decantar-se pel periodisme. Va ser creador del Grup de Sabadell (organitzador d'actes literaris iconoclastes i rupturistes, és a dir Antijocs florals que no volen seguir les normes i amb intencions de trencar creences socials). Des de l'any 1934 es va entregar plenament a la poesia utilitzant el pseudònim Pere Quart. Seguidament, l'any 1939 va marxar a l'exili cap a França, Argentina i Xile. L'any 1948 va tornar cap a la seva terra i es va dedicar al teatre i promotor literari. Amb ideologies republicanes va participar en l'agitació política pròpia dels seixanta i va ser molt reconegut per les noves generacions. La seva poesia és inconformista, pessimista, amb gran cura a la llengua però planera. Com dramaturg havia tingut gran èxit abans de la guerra amb obres com: Allò que tal vegada s'esdevingué (1936) critica la burgesia, La fam (1938) reflecteix disputes entre comunistes i anarquistes a la guerra. Quan va tornar de l'exili participa en la renovació del teatre català i creant l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Finalment té dues obres que destaquen Pigmalió i Ball robat (1958).

L'obra pertany al teatre de bulevard, un model dramàtic d'origen francès que neix a partir del segle XVIII en els bulevards de París. Es caracteritza per focalitzar-se en les relacions més personals com familiars, d'amistat i romàntiques tot i que pot ser representada en diferents formes ja sigui en comèdia o drama però sempre amb un rerefons social. És un teatre essencialment burgès, social amb la característica de la pièce bien faite és a dir ha de servir l'obra per fer gaudir a un públic amb un pensament concret on s'identifiquin de manera versemblant amb un enfocament crític de la vida privada burgesa sempre amb humor. Les característiques principals són: Didactisme, Claredat en la creació i dibuix dels personatges i progressivitat de l'acció.

Altrament, les temàtiques principals de l'obra són el desig decebut de la felicitat per acceptar la situació d'infelicitat i ressignar-se. El dolor que la decepció causa com a conseqüència , la impossibilitat d'estimar i de ser estimats, els triangles amorosos amb infidelitats i finalment el sentiment de solitud reforçat per la mort.

Abans de celebrar el desè aniversari de matrimoni, tres parelles de burgesos es troben infelices i desenganyades des del punt de vista conjugal i enyoren l'anhel irrealitzat d'haver pogut ser feliços amb una parella diferent amic i component d'una altra parella. La situació acaba el dia de la celebració, quan descoberta aquesta situació, no sols els cònjuges respectius surten reconciliats sinó que dos components d'aquestes parelles, aparentment d'opinions irreconciliables, acaben constatant la certesa que, canviades persones i circumstàncies, tant se valdria.
L'obra s'estructura en tres actes que van desgranant els triangles amorosos i un epíleg on l'espectador o lector torna al punt de partida. Per tant de certa manera és una estructura cíclica.
Seguidament, els espais són conflictius amb enfrontaments però sempre dins d'un control i civilitat guardant sempre les formes de la burgesia catalana de postguerra.
Ball Robat té tres temps. Un temps històric que és a finals dels anys 50, ja que l'obra anava dedicada a la burgesia catalana d'aquell temps. Seguidament, un temps psicològic amb referències als deu anys de matrimonis amb frustracions i finalment un temps narratiu de tres dies del dinou al vint-i-u de juny. L'acció passa en un dia però dos dies més tard fan la celebració.
Els personatges pa la burgesia amb diferents rols tot i això tots són descrits com frustrats i atrapats per les normes de la burgesia catalana del moment amb una caracterització personal i social. En Cugat és un burgès intel·lectual i un home podrit de literatura casat amb la Mercè una burgesa preocupada per la maternitat. No pot ser mare i té efecte negatiu en el seu matrimoni. Veritablement, la Núria estima en Cugat. Ella és mare però actua amb desídia i poc interès per ser mare. Aquesta està casada amb l'Oleguer un Burgès advocat pragmàtic i d'acció és estimat per la Mercè. Finalment, l'Oriol és un burgès industrial més estressat en l'esport que en els negocis casat amb l'Eulàlia que accepta i reividncia el seu paper de dona i mare tot i que estima en Cugat.
En relació al model de llengua el registre culte predomina en l'obra. Aquest, és un text molt elaborat amb voluntat estètica visible en la riquesa expressiva i la subjectivitat. Les figures retòriques també hi són presents i trobem ús de cultismes.
Personalment, m'ha semblat una gran obra teatral pel seu significat tràgic: abastar la felicitat és impossible i el fracàs i el dolor no pertanyen només a una classe social que contrasta amb els finals feliços dels melodrames i comèdies burgeses. Ball Robat, és una clara mostra de crítica social i teatre compromès amb la societat d'un moment concret.