Animals dels marges

Recordo que em vaig emportar una agradable sorpresa amb l'anterior novel.la d'en Miquel Aguirre, Els morts no parlen (Llibres del Delicte, 2015). Des de llavors han passat quatre anys i ja tenia ganes de retrobar-me amb la narrativa del autor. Diu l'autor que Animals dels marges descansava en una calaix de casa seva des de fa un temps i que un bon dia va decidir donar-li una volta més doncs la història mereixia la pena.
I és així, doncs de nou m'ha guanyat amb un inici de novel.la molt pertorbador amb una sèrie d'escenes, diria que normals, però reescrites pel l'autor creant atmosfera i tensió. Dic això de normals perquè aquesta és la gràcia del fet, que et trobes en una situació de la que un no extrauria res i l'autor li treu tot el suc que pot i més.
L'escena continua en un in crescendo que sembla que no tingui fi. Diria que cada vegada va guanyant més en interès i qualitat, més diversió en general. No vols que s'acabi mai.
Per això, quan s'acaba, et sents com una mica orfe d'aquell moment autèntic.

Llavors hi ha un canvi de registre i ens endinsem en més diàlegs entre personatges que ens van explicant les accions des de el seu punt de vista, tot mantenint el nivell d'interès d'aquella fantàstica primera part de la novel.la. La tècnica d'explicar les històries basades en el diàlegs m'ha recordat als diàlegs d'algunes magnífiques pel·lícules que basen la seva força en això, els diàlegs. No vull dir noms per no etiqueta més les coses.

«Les organitzacions serioses no avaluen els errors en funció del que ha acabat succeint sinó del que hagués pogut succeir».

SEGUIR LLEGINT A L'ENLLAÇ
Enlace: https://crucesdecaminos.blog..