Feliçment, jo sóc una dona

Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la escrita per Maria Aurèlia Capmany, publicada l'any 1969. És una de les la novel·les més coneguda de l'autora.

Maria Aurèlia Capmany (​​1918-1991) va ser una escriptora, pedagoga i política catalana nascuda a Barcelona considerada referent en el renaixement de la cultura catalana de família benestant, laica, progressista i ben lletrada. L'escriptora va tractar la novel·la, el teatre, l'ensenyament, l'assaig i el periodisme. Va estudiar Filosofia. La novel·la més coneguda de Maria Aurèlia Capmany és Un lloc entre els morts, que va rebre el Premi Sant Jordi. Un any després l'any 1969 va aparèixer Feliçment jo sóc una dona. Va col·laborar en diaris mitjançant articles i va realitzar traduccions i adaptacions d'obres d'altres autors. Capmany cerca en els seus models entre escriptors com Proust, Woolf, Camus etc. En la dècada dels seixanta es caracteritza per les lluites en favor dels drets humans i la igualtat i llibertat personal.

Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la cultura es va veure greument afectada. La literatura es veu obligada a fer un pas enrere, i es converteix en una arma més amb la qual atacar l'enemic. Adopta un to propagandístic i esdevé el reflex d'una societat que patia un parèntesi cultural. La literatura queda pràcticament òrfena, hi ha veus femenines que s'alcen i proclamen les seves paraules. S'atreveixen a tractar el tema de la guerra, tradicionalment reservat al sexe masculí, reivindicant-se com a dones escriptores, com a filles en guerra de Woolf. A causa del règim franquista, hi havia una repressió cap a la cultura catalana i també cap al feminisme. S'havia de dur a terme des de la clandestinitat. A més a més, cal remarcar que la repressió per a les autores era més gran, ja que eren catalanes i dones. Capmany va saber trobar les seves bases narratives en autores i autors estrangeres i estrangers de parla anglesa i francesa, ja que molts escriptors espanyols i catalans també recorrien a inspiracions d'altres parts del món com Proust, Woolf, Camus i Satre. L'aproximació entre la noveŀla i l'assaig, la intrusió en la noveŀla d'una sèrie de problemes a debatre, és un altre dels signes més evidents de l'evolució del gènere. Proust amb A la recerca del temps perdut renova la literatura el que es pretén és fer reflexionar i és l'inici d'una nova literatura. La narració es converteix en assaig, en certs moments, perquè la realitat tan sols s'intueix com un rerefons.

La novel·la explica la vida atzarosa de la Carola, una dona que des del naixement fins la vellesa, els seus amors i desaventures per ser una dona de classe treballadora amb l'agreujant de ser filla il·legítima del fill de l'amo de la fàbrica on el seu avi treballa de porter. Lluita per aconseguir la llibertat. La seva mare marxa i es queda sola amb l'avi. Carola entra en una escola religiosa en règim de beneficiència però és expulsada per ser fantasiosa. Més tard, treballa en una botiga de guants i coneix a Feliç Tobias, un jove anarquista que es convertirà en el seu primer amor però dura uns mesos la relació. Més tard, és escollida pels Reinals, una família benestant i coneix a l'Agustí Turull tot i que la Paquita Reinals s'oposa i s'acaba la relació. Altrament, coneix una prostituta que la portarà cap aquest món. A casa de la Rosita coneix l'Esteve Plans, un home benestant amb qui tindrà una filla. S'hi casa per formar part de la burgesia catalana. L'any 1936 la família marxa i ella es queda a Barcelona i col·labora com a infermera i coneix en Benito Garrido cap del republicans.
Més tard, la família Plans tornarà i ella tornarà a la seva vida anterior però l'any 1951 marxarà a París, es fa passar per hongaresa i crea un negoci de restauració. A la mort del marit és hereva universal i l'any 1968 es converteix en una dona rica i s'estableix a Mallorca. L'acció comença l'any 1899 quan neix fins quan Carola té seixanta-nou anys.

Els personatges de la novel·la estan organitzats segons una jerarquització de les classes amb influències burgeses. La Carola és la protagonista i construeix la seva identitat lluitant contra el món . En Sebastià Milà és l'avi orgullós, ferotge i autoritari. En Sindu i la Teresa Pujades els amos de la fàbrica on treballa l'avi i representen la burgesia rica. En Feliu Tobias és un anarquista i el seu primer amor. La Francesca (Paquita Reinal) és una dona burgesa gràcies al casament amb l'Esteve i es dedica a ensenyar a dones obreres. L'Esteve Plans és el marit de la Carola benestant però realment no hi ha gens d'amor. En doctor Subietas és cordial i amistós amb la protagonista. En Benito Garrido és l'antagonista a l'Esteve Plans compromès, valent i amor de la Carola. Finalment l'Agustí Turull i la Maria Albiol simbolitzen el desengany amorós i la mort, l'anita representa la saviesa popular, la Rossy és la seva filla i desmitifica la maternitat, en Cosme Tudurí finalment és el motor inicial de l'acció, el seu editor, i també retalla la seva llibertat.

La novel·la té tres temps. Primerament, el temps històric fa referència a fets d'inicis de segle XX. La novel·la és molt rigurosa en els fets històrics. Destaquen els aldarulls de l'època, la lluita de classes, la tensió de l'època, els fets que van succeïr com l'assalt al Cut-Cut!, el pistolerisme etc. però també critica els burgesos amb la seva vida dissipada. Opta per la ironia a l'hora de retratar les condicions de la dona i la desigualtat entre gèneres. Seguidament, el temps psicològic fa referències al passat constantment i el temps narratiu abarca els seus seixanta-nou anys.

L'espai de la novel·la és totalment real. Mitjançant aquesta lectura viatgem pels diferents carrers de Barcelona, i els seus barris amb el seu poder socioeconòmic, a París i finalment Mallorca.
La novel·la està narrada en forma de memòries, alterna la primera i tercera persona, però també de novel·la picaresca i d'aventures. Té un total de quinze capítols que dibuixa una ziga-zaga constant segons l'itinerari de la Carola. Els cinc primers són la infantesa, els sis següents ja és una adulta, el capítol dotze com decideix quedar-se a Barcelona, els dos següents expliquen la negació de vivir una vida burgesa que no vol i finalment el quinze suposa un renaixement i l'opció de llibertat. Tot i això hi ha moltes el·lipsis, flashbacks i flashforwards.

En relació al model de llengua és clarament una obra culte, ja que l'autora mostra domini de la llengua i vol emellir-la. Tot i això, també podem dir que és estàndard per l'ús de la oralitat segons el seu poder socioeconòmic d'una manera lírica i poètica a les descrpcions.

Finalment, Feliçment, jo sóc una dona m'ha semblat una lectora excepcional per tota la versemblança històrica dels fets que narra i per mostrar una superació personal i creixement com a persona de la protagonista. La Carola és capaç de saltar tots els obstacles i fer-se, en certa manera, amb la vida que sempre ha desitjat.