InicioMis librosAñadir libros
Descubrir
LibrosAutoresLectoresCríticasCitasListasTest
ISBN : 8483102609
136 páginas
Editorial: Tusquets (01/02/2004)

Calificación promedio : 4/5 (sobre 3 calificaciones)
Resumen:
Los miembros de Babelio no han redactado aún la descripción de este libro.
S? la primera persona en escribirlo

También puedes añadir la descripción del editor (contraportada)
Añadir la descripción del editor
Comprar este libro en papel, epub, pdf en

Amazon ESAgapeaCasa del libro
Críticas, Reseñas y Opiniones (2) Añadir una crítica
LaPetitaLlibreria
 11 October 2018
Editorial Les Hores ens presenta la seva darrera publicació Proleterka de l'autora italiana Fleur Jaeggy, una obra publicada al 2001 i guanyadora de diversos premis com el Premi Donna Città di Roma (2001), el Premi Vailate Alberico Sala (2001), el Premi Viareggio (2002) i el Premi Vittorini (2002).

Aquesta historia comença en un present i ens transporta al passat, als records d'un viatge cap a la terra dels que venen a trobar-nos tard, els morts.

En Johannes i la seva filla embarquen al Proleterka, un vaixell amb nou eslau i una estrella vermella a la seva gran xemeneia, en aquest vaixell viatgen sobretot turistes alemanys que visitaran Grècia.

Tota la novel·la és una contradicció per al lector, diu més en els seus silencis i pauses que amb el que trobarem en lletra escrita.

La nostra protagonista, una jove adolescent, no té nom, és un personatge fred, amb emocions silencioses com el mar tranquil que els envolta, tots els personatges són distants encara que podríem destacar en Johannes com aquell que entre línies ens mostra algun sentiment.

Pare i filla són desconeguts, ella ha viscut amb l'àvia i aquest viatge li ha de servir per conèixer el seu pare i alhora descobrir la vida, una iniciació al sexe sense sentiment, un comiat, la mort i podríem parlar d'un misteri.

De la prosa podem destacar la seva intensitat, la seva capacitat per commoure'ns i la pulcritud amb la qual l'autora es capaç de en poques paraules dir molt més del que llegim.

El tempo es pausat i la trama lineal encara que des del principi sabem un desenllaç, aquest fet m'ha fet veure l'evolució de la protagonista i com en el fons i per mitjà d'un clau sent la necessitat de recuperar quelcom tangible i físic sobre el record i la figura del seu pare.

Tot això no seria possible sense la gran tasca de traducció d'Anna Cassassas i Figueras i des d'aquí li volem agrair.

Una novel·la lleugera en pes, d'aquelles que podem portar a sobre a qualsevol lloc però que un cop comencem a llegir va pesant més en les nostres mans, una historia molt vívida sobre com pot ser de difícil relacionar-se amb els altres i tot allò que queda amagat de portes endins en una família qualsevol.

Certament, al pot petit hi ha la bona confitura, encara que en aquest cas una mica amarga.
Enlace: http://lapetitallibreria.blo..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00
abig_z
 25 March 2021
Fue bien raro, lo bueno de elegir lecturas sin saber de qué van los libros es que te sorprendes. Y aunque creo que este es un libro al que es difícil seguirle el hilo porque la narradora es bien "atrabancada", la historia en general se capta y es lo suficientemente corto para releerlo las veces que sean necesarias. Es un libro bien introspectivo y me llamó la atención la mezcla de idiomas, creo que si te gusta el aleman, al leerlo en español con estos hilos de pensamiento en alemán la historia se vuelve más profunda y onírica? Aunque todo es un poco confuso termina llegando a lugares comunes de tristeza, muerte, dispersión, agradecimiento, confusión, etc. Insisto es extraño. A parte también creo que con las palabras en aleman se podría hacer otro booktag como el intraducible de trestrece. En serio se me hizo interesante y que vale la pena subirse al Proleterka.
Comentar  Me gusta         00
Citas y frases (4) Añadir cita
LaPetitaLlibreriaLaPetitaLlibreria19 August 2018
La nuestra es una familia de suicidas. De aspirantes al suicidio. Las raras veces en que hemos tenido ocasión de pasar algún tiempo, breve, entre parientes, el tema fundamental, el único tema por el que cada uno de nosotros mostraba un cierto interés, era el suicidio. Las tentativas fallidas. Ante lo demás, una indiferencia educada. A los familiares no les interesa hablar de otra cosa. El tema 'quitarse la vida' siempre ha sido más fuerte que los temas del dinero, las herencias, las enfermedades. Ni los funerales eran tenidos en cuenta. Incluso si ofrecían un pretexto para encontrarnos. Pocas veces nos perdíamos un funeral de familia. Generalmente se celebraban en lugares turísticos. En lugares amenos. Con un lago. En el banquete fúnebre no era infrecuente que alguien contara una de sus fallidas tentativas de suicidio. Algunos vivieron muchos años
+ Lire la suite
Comentar  Me gusta         10
abig_zabig_z25 March 2021
Antes, si sentía rencor, se infiltraba en las
venas, en los ojos, en el pensamiento. Un rencor insomne. Ya sabes qué
es el insomnio. Resulta desagradable, es terrible. Porque todo es
presencia. Presencias nocturnas. En las horas silenciosas, cuando el
insomnio deambula por las habitaciones, en la tuya se hiela. Y entonces
me siento junto a ti. Tienes las teclas muy frías. Después, el alba en la
ventana. Me pregunto si la pianista se despierta. Tú eres un caballo de
cascos de oro. ¿Qué nos trae a ti y a mí el alba? ¿Ya has elegido tu
próxima morada? Me dices que hay tiempo, que no debo tener prisa. No
la tengo, Steinway, quisiera seguir así, tú y yo, en la pequeña habitación
con el techo pintado con colores pompeyanos. Es como un incendio leve,
llamas leves, celestial color de fuego.
+ Lire la suite
Comentar  Me gusta         10
abig_zabig_z25 March 2021
Obediencia no significa subordinación. Cierro
todas las persianas. Por la mañana, no las abro. Un continuo cerrar.
Cierro los días. Cerrar implica orden. Es una forma de alejamiento. Una
efímera preparación para la muerte. Un ejercicio. Era muy natural que
a aquella mujer y al jardín le correspondiera la visión de una tierra feliz.
Comentar  Me gusta         10
abig_zabig_z25 March 2021
No contesta. Me parecía que el tema la molestaba. O no era el momento
adecuado. Hay momentos en los que se puede decir lo que se piensa o
hacer preguntas, pero en otros no. Son los llamados momentos
equivocados. Y dado que los momentos equivocados llenan las horas, se
acaba por no preguntar más.
Comentar  Me gusta         00
otros libros clasificados: GRECIAVer más
Comprar este libro en papel, epub, pdf en

Amazon ESAgapeaCasa del libro





Test Ver más

Familias en la literatura

"Hoy ha muerto mamá. O quizá ayer. No lo sé. Recibí un telegrama del asilo" ¿El personaje de qué libro está hablando?

Dr. Castel, de La Peste
Meursault, de El extranjero
Javier, de Cambio de piel

14 preguntas
50 lectores participarón
Thèmes : novela , familiaCrear un test sobre este libro