 |
Llibres del Delicte segueix ampliant el seu catàleg negrecriminal amb novel·les que no tenen res a veure unes amb les altres i això és un valor afegit. Potser el millor sistema seria publicar aquell tipus de històries que saps que t'han funcionat i anar repetint el sistema com algunes editorial fan. Però també podies arribar a avorrir als lectors. És el que s'anomena menjar per avui i fam per demà. Llibres del delicte torna a confiar amb Raquel Gámez i publica la seva tercera novel·la, diria que la de més ficció, doncs a A la seva pell estava basada en un fet real i a Els CIE o la il·legalitat institucional ens trobaven davant d'un assaig. I certament el nou registre, diria que dramàtic, personal, intens, m'ha agradat. Una de les virtuts d'aquesta història és que comença de forma tímida, però creant la mica de tensió necessària per saber que alguna cosa passarà. Abans de continuar. Una cosa curiosa i que no es veu gaire: utilització d'onomatopeies de forma sistemàtica per part de l'autora. Ho he trobat curiós i li dona un toc diferent a la lectura, doncs li posa so a molts moments que nosaltres sabem que tenen so, però que normalment els escriptors no l'hi posen. continuar llegint a l'enllaç Enlace: http://crucesdecaminos.blogs.. |
>
