El perfum del presseguer: 10

El perfum del pressseguer és un llibre escrit i publicat en català. L'autor, Brauli Gascón, viu actualment a Olesa de Montserrat, on exerceix de restaurador a la cantina mexicana Tijuana.

Està basat en la vida del seu avi Modesto Puigdevall, que degut a un desafortunat incident, es veu obligat a marxar del seu poble de pagès natal, Canet d'Adri (Gironès), massa aviat.

Aquest és només el principi de moltes aventures, que l'autor ens explica de manera molt afortunada amb una prosa àgil i engrescadora, que en la meva opinió, no te res a envejar a la
d'altres autors més experimentats en la publicació.

L'ambientació està també molt ben aconseguida pels diversos escenaris: Canet d'Adri (Girona), París, Cuba, Mèxic, i Sant Adrià del Besós (Barcelona). Així com en el període històric en que s'emmarca (1890-1969), fent-nos partícips de diversos fets cronològics: La gesta de Louis Blériot, el primer aviador que va creuar el canal de la Mànega, la Revolució Mexicana d'Emiliano Zapata i Pancho Villa o la Guerra Civil Espanyola, entre d'altres. A més a més, tal i com explica la sinopsis, personatges rellevants de l'època, es barregen amb els Puigdevall i els seus amics i familiars, amb major o menor importància.

La cuina està present en el llibre de manera informal, en forma de receptes al final de cada capítol que no pretenen ser alliçonadores, si no, experimentals. Més relacionades amb els sentits que amb la execució més tècnica. Com no podia ser d'altre manera, aquestes son internacionals, barrejant els "Canelons de la iaia", amb la "Ropa vieja", els " Tacos de suadero" o el "Coq au vin"

No seria del tot sincera, si no us digués que he tingut el meu "estira i arronsa" amb el narrador omniscient del llibre. Crec que no intenta influir en el lector, en aquest cas lectora, i gairebé sempre ho aconsegueix o mira de fer-ho, però també he de dir que a vegades m'ha semblat una mica massa "saberut", encara que divertit, això sí (Segur que "Ell o Ella" entendrà que aquestes coses passen 😉👼😂)

Aquesta és la història d'en Modesto Puigdevall, rodamón, restaurador, indià, i enamorat de Mèxic. Un home afortunat, que tot i així no es va escapar de viure moments molt tristos en la seva vida. Els seus lligams amb París, Mèxic i Catalunya, perduren en els seus descendents a dia d'avui. Però també ho és de la seva família, el seu estimat germà Miquel, les seves cunyades i la seva neboda. Gràcies Brauli Gascón per donar-los vida en aquest llibre diferent, exòtic, violent a vegades, però no cruel; irònic, tendre, emotiu i divertit. de veritat et dic que m'ha encantat haver- vos conegut!

PER ACABAR:

Espero que molts lectors s'animin a conèixer la història del "iaio caca" i aquest llibre sigui també publicat en castellà per tal de que tingui un recorregut ben llarg.

PUNTUACIÓ: 4/5 📚

***

CASTELLANO

OPINIÓN Y VALORACIÓN PERSONAL:

El perfum del presseguer, (traducido literalmente,El perfume del melocotonero), es un libro escrito y publicado en catalán. El autor, Brauli Gascón, vive actualmente en Olesa de Montserrat, donde ejerce de restaurador en la cantina mexicana Tijuana.

Está basado en la vida de su abuelo Modesto Puigdevall, que debido a un desafortunado incidente, se vio obligado a marcharse del pequeño pueblo donde nació, Canet d'Adri (Girona), demasiado pronto.

Este es solo el principio de muchas aventuras, que el autor ha sabido plasmar de manera muy afortunada, con una prosa ágil y que anima a seguir leyendo. En mi opinión, esta no tiene nada que envidiar a la de otros autores más experimentados en la publicación.

La ambientación está también muy bien lograda también, en los diversos escenarios: Canet d'Adri (Girona), París, Cuba, México, y Sant Adrià del Besós (Barcelona). Así como en el periodo histórico en que se enmarca (1890-1969), haciéndonos partícipes de diversos hechos cronológicos: La gesta de Louis Blériot, el primer aviador que cruzó el canal de la Mancha, la Revolución Mexicana de Emiliano Zapata y Pancho Villa o la Guerra Civil Española, entre otros. Además, tal y como explica la sinopsis, personajes relevantes de la época, se mezclan con los Puigdevall y sus amigos y familiares, con mayor o menor importancia.

La cocina está presente en el libro de manera informal, en forma de recetas al final de cada capítulo que no pretenden "sentar cátedra" si no, que el lector experimente; más relacionadas con los sentidos que no con la ejecución más técnica. Como no podía ser de otra manera, estas son internacionales, mezclando los "Canelones de la iaia", con la "Ropa vieja", los "Tacos de suadero" o el "Coq au vin"

No sería del todo sincera, si no os dijera que he tenido mis más y mis menos, con el narrador omnisciente del libro.
Creo que no intenta influir en el lector, en este caso lectora, y casi siempre lo consigue o al menos lo intenta; pero también debo decir que a veces me ha parecido un poco demasiado "sabiondo", aunque divertido, eso sí. (Seguro que "Él o Ella" entenderá que estas cosas pasan 😉👼😂 )

Esta es la historia de Modesto Puigdevall, trotamundos, restaurador, indiano, y enamorado de México. Un hombre afortunado, que aun así no se escapó de vivir momentos muy tristes en su vida. Sus vínculos con París, México y Cataluña, perduran en sus descendientes a día de hoy. Pero también lo es de su familia, su querido hermano Miquel, sus cuñadas y su sobrina. Gracias Brauli Gascón por darles vida en este libro distinto, exótico, violento a veces, pero no cruel; irónico, tierno, emotivo y divertido. ¡ de verdad te digo que me ha encantado conoceros !

PARA TERMINAR:

Espero que muchos lectores se animen a conocer la historia del "iaio caca" y este libro sea también publicado en castellano para que tenga un recorrido muy largo.

Enlace: https://www.elblogdeseshat.b..