La Veu del Pedrenyal

📖 La veu del pedrenyal
✍🏻 Silvia Fernandez
📄 522 págines
📶 Valoració 8
📚 50 de 80

Hacía mucho que no leía en catalán, demasiado, y cuando me enteré de que la ópera prima de Silvia era una novela histórica no traducida al castellano decidí leerlo. Conozco a Silvia de una LC del libro “lapices de colores en una ciudad de plástico”, de un grupo de Telegram y de compartir una comida el día del Market, ¿por qué explico esto? Pues porque todo lo que conozco de ella, no me había preparado para el libro.

Es un gran libro por ser su primera obra, con un vocabulario muy escogido, pero a la vez quizás algo arcaico; muy descriptivo, lleno de cuidadosas explicaciones del trabajo del campo, de los utensilios de la casa, de la vida de la época, pero sobre todo de las diferencias entre la vida dura de campesinos o de bandolero y la de señor.

Me gusta leer con un diccionario al lado, para buscar, de vez en cuando alguna palabra, pero en este caso el uso del diccionario es continuo, te corta el ritmo de lectura.

Es una historia novelada en la que nos encontramos personajes reales y otros ficticios, me hubiera gustado una nota al final del libro explicando la base real de la historia.

Cosas que me gustan del libro:
🖋 El uso de la cursiva cuando las palabras utilizadas no son “gramaticalmente correctas”
🖋 Las explicaciones de la vida de la época
🖋 La evolución de los personajes principales
Cosas que no me gustan tanto:
🖍 El uso de muchas palabras poco habituales
🖍 Hay una pelea de animales, y aunque en la época eran habituales, no me gustan


Feia molt que no llegia en català, massa, i quan vaig saber que l'òpera prima de la Silvia era una novel·la històrica no traduïda al castellà vaig decidir llegir-la. Conec la Sílvia d'una LC del llibre “Lápices de colores en una ciudad de plástico”, d'un grup de Telegram i de compartir un dinar el dia del Market BCN, per què explico això? Doncs perquè tot el que en conec d'ella, no m'havia preparat per al llibre.

És un gran llibre per ser la seva primera obra, amb un vocabulari molt escollit, però alhora potser una mica arcaic; molt descriptiu, ple d'explicacions acurades del treball del camp, dels utensilis de la casa, de la vida de l'època, però sobretot de les diferències entre la vida dura de camperols o de bandoler i la del senyor.

M'agrada llegir amb un diccionari al costat, per cercar, de tant en tant alguna paraula, però en aquest cas l'ús del diccionari és continu, et talla el ritme de lectura.

És una història novel·lada en què ens trobem personatges reals i altres ficticis, m'hauria agradat una nota al final del llibre explicant la base real de la història.

Coses que m'agraden del llibre:
🖋 L'ús de la cursiva quan les paraules utilitzades no són “gramaticalment correctes”
🖋 Les explicacions de la vida de l'època
🖋 L'evolució dels personatges principals

Coses que no m'agraden tant:
🖍 L'ús de moltes paraules poc habituals
🖍 Hi ha una baralla d'animals, i encara que a l'època eren habituals, no m'agraden

Frases que m'han cridat l'atenció:
✍🏻 Se m'ha de jutjar primer abans de condemnar-me!
✍🏻 Les cançons porten alegria, per molt tristes i avorrides que siguin.
✍🏻 Una sola dona, de mentides i enganys en sap més que tots els homes del món plegats.
✍🏻 Una dona que no broda com cal, mai serà l'esposa d'un home de bé.
✍🏻 No pagava la pena complicar-se tant l'existència en un món on l'itinerari de cadascú ja s'havia delimitat abans de néixer.
✍🏻 Com sou els homes... L'orgull us perd.
✍🏻 És que les dones... No podeu entendre aquestes coses. Déu us va fer per parir fills, mirar que la casa estigués sempre en condicions i obeir el marit, que és qui pensa dels dos.
✍🏻 I era aquell benaventurat coneixement de la natura allò que la ignorància i la por, típiques d'una època estancada i pobra, traduïren en exemple de bruixeria.
✍🏻 Quan mor un fill, el pes de la buidor que deixa sol derivar en còlera.
✍🏻 Pobra infeliç: encara no has après que l'opinió d'un home està sempre per sobre de les paraules d'una noieta com tu?
✍🏻 El nostre destí és un misteri, i quan se'ns va revelant ens adonem una vegada i una altra que les nostres expectatives no pesen gens. Tot ho tria l'atzar.
✍🏻 Quina necessitat té un home poderós de mesclar-se amb mala gent per fer-se respectar? Només una mala persona o un estúpid.
✍🏻 La confiança vers algú és un tresor tan valuós com fràgil: a la mínima esquerda, real o suposada, poden desencadenar-se greus problemes.
✍🏻 Sempre és millor reforçar costures que arreglar esparracs.
✍🏻 Si vols viure molts anys fes sempre costat al bàndol més fort.
✍🏻 Més que témer la mort, temen les barbaritats que es fan sobre la taula de les tortures.
✍🏻 Ell era el primer en creure que una idea no valia una merda si la gran majoria no la recolzava.
✍🏻 Qualsevol en fa de fredes i de calentes. Ahir, avui o demà.
✍🏻 Si hi ha algú en el món capaç de fer l'esforç d'intentar perdonar-nos és la família.
✍🏻 És ben sabut que l'alegria del vi ens esborra les fronteres.
✍🏻 Una mala collita no té per què maleir la parcel·la.
✍🏻 Val més un roí conegut que un bo per conèixer.
✍🏻 I tot passa per aquesta gent, aquests batlles, comtes, barons i cavallers, que fan amb els nostres caps d'ase i les nostres febleses allò que els convé. Ells ens fustiguen amb fam, amb por, amb esgotament, amb ignorància, i després ens entreguen les armes i ens llancen dins un corral tancat per a que ens matem entre nosaltres, pagant la nostra sang a canvi de poder i riqueses.

Enlace: https://www.instagram.com/p/..