Més que ràbia

Molt interessant l'inici de temporada de Llibres del Delicte. Si fa pocs dies us parlava de No diguis res de Raquel Gàmez Serrano, avui us vull parlar de Més que ràbia de Emili Bayo, dues novel.les amb molt de carisma propi, amb molta entitat, amb molta força, tot i que la de la Raquel va de menys a més, com ja vaig explicar, i en la del Emili la troben des de la primera pàgina o fins i tot diria que des de la portada.

I és que des de les primeres pàgines t'adones que el títol de la novel.la no és un caprici de l'autor o l'editor, dons els personatges destil·len ràbia per tots els porus de la seva pell. Les frases tenen ràbia dins seu. Tens una gran sensació de cremor per dins a mesura que vas llegint, i com sempre dic, això és gràcies a la intenció literària del autor, del seu bon fer.

«La vida et dibuixa la silueta a hòsties».

L'autor és mulla quan parla dels polítics i fins hi tot del procés independentista. Crec que mica en mica aniran sortint més ficcions parlant del tema, doncs el tema dona per molt. L'Emili sap jugar amb tots els elements que la realitat ens aporta i construeix una bona ficció.

«Si se't nota molt la intel·ligència mai no arribaràs al capdamunt d'un partit, on els mediocres, els dropos i els oportunistes es barallen per guanyar-hi una mica d'espai».

No sé si llegeixo de més, però crec que la novel.la és una forma de treure tota la ràbia que l'autor té acumulada durant els últims mesos per tot el que està passant i el que no està passant a Catalunya, però com dic, son les meves sensacions i si fos així crec que és una bona teràpia i també una bona forma d'alçar la veu.
També crec que aquest missatge, el de la ràbia, podria ser comprat per la majoria dels habitants de Catalunya doncs: qui no està fart de tot plegat?

SEGUIR LLEGINT A L'ENLLAÇ
Enlace: http://crucesdecaminos.blogs..