Les poesies de C.P. Cavafis

[Català]
Com he dit en anteriors ocasions no és el meu fort fer ressenyes de poesia, y bàsicament parlaré de l'edició.

La traducció de Joan Ferraté no busca la facilitat per al lector en català, si no ser el més propera possible a la versió original, amb un lèxic menys planer y en alguns moments més farragós.

D'això no en faig cap valoració ni positiva ni negativa, és una decisió vàlida pressa pel traductor que el lector ha d'acceptar enfrontar-s'hi.

En canvi el que no m'ha agradat en un autor tan complex com és Constantin Cavafis que no hagi acompanyat la traducció d'anotacions, explicacions per ficar al lector en antecedents per comprendre millor les poesies. En la nota inicial, el traductor ja indica que encara que tothom ho fa, ell no entén perquè es fa així, que s'han de comprendre les poesies. Certament ho he trobat un pèl elitista, però habitual de l'època d'aquesta edició (1979), on es considerava certes lectures estaven encaminades a un cert tipus de lectors més preparats. Trobo que tractant-se d'una reedició de 1999, s'hagués pogut fer aquest treball i presentar una edició crítica més propera per a tots els públics.

De la poesia de Constantin Cavafis, cap anàlisis que pugui fer, seria prou decent, amb la quantitat d'estudiosos que ha tingut la seva obra, dir que m'han agradat més les seves poesies dedicades al món clàssic que les eròtiques/amoroses així com la capacitat de dibuixar paisatges i situacions amb pocs versos, capaços de fer-te anar més enllà del que hi diu explícitament i poder-te imaginar un món molt més ampli.

Tornaré a provar Constantin Cavafis però amb una traducció crítica que faci més planer la lectura i entenedora la seva obra.

[Castellano]
Como he dicho en anteriores ocasiones hacer reseñas de poesía no es mi punto fuerte, y básicamente hablaré de la edición.

La traducción de Joan Ferraté no busca la facilidad para el lector en catalán, sino ser lo más cercana posible a la versión original, con un léxico menos llano y en algunos momentos más engorroso.

De esto no hago ninguna valoración ni positiva ni negativa, es una decisión válida tomada por el traductor que el lector debe aceptar enfrentarse a ello.

En cambio, lo que no me ha gustado en un autor tan complejo como Constantin Cavafis, es que no se haya acompañado la traducción de anotaciones, explicaciones para que el lector entre en antecedentes para comprender mejor las poesías. En la nota inicial, el traductor ya indica que aunque todo el mundo lo hace, él no entiende por qué se hace así, que ya se entienden las poesías tal y como las escribió el autor. Ciertamente lo he encontrado algo elitista, pero habitual de la época de esta edición (1979), donde se consideraba ciertas lecturas estaban encaminadas a un cierto tipo de lector más preparado. Creo que tratándose de una reedición de 1999, se hubiera podido realizar este trabajo y presentar una edición crítica más cercana para todos los públicos.

De la poesía de Constantin Cavafis, ningún análisis que pueda hacer, sería suficientemente decente, con la cantidad de estudiosos que ha tenido su obra, decir que me han gustado más sus poesías dedicadas al mundo clásico que las eróticas/amorosas así como la capacidad de dibujar paisajes y situaciones con pocos versos, capaces de manejarte más allá de lo que dice explícitamente y poder imaginar un mundo mucho más amplio.

Volveré a probar Constantin Cavafis pero con una traducción crítica que haga más llana la lectura y comprensible su obra.
Enlace: https://www.instagram.com/cr..