InicioMis librosAñadir libros
Descubrir
LibrosAutoresLectoresCríticasCitasListasTestReto lectura
Crea una cuenta en Babelio para descubrir tus próximas lecturas Babelio en Français

Delicte


Libros populares ver más


Críticas recientes
LaPetitaLlibreria
 29 agosto 2018
Els morts no parlen de Miquel Aguirre Oliveras
Segons la contracoberta de la novel·la Els morts no parlen descobrim en Quimet, un prejubilat de Banyoles que passa el dia a l’hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un pocavergonya carregat de deutes amb tot el poble i al que coneixereu com a Escorpit (un nom heretat d’una mata baixa, seca i aparentment insignificant, però que després clava tot el seu verí).



Quan un matí troba un cadàver a l’hort, el cosí l’enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il·legals.



En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida.



Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l’enviliment i a la confrontació. Mentrestant la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.



Gràcies a Llibres del delicte crec que he descobert per fi un humor negre intel·ligent en una novel·la negra, un còctel força corrosiu, amb sortides de to importants, amb molta ironia i esbojarrada al cent per cent.



Al Diari ARA, en Josep Pastells la descriu com una novel·la estil Tarantino, jo personalment li afegiria una mica més d’anada d’olla, molt rocambolesca i poc convencional.



Els amants de la novel·la negra clàssica, seria y amb clarobscurs molt definits quedaran sorpresos amb aquesta inversemblant historia de Miquel Aguirre.



De la seva mà, no només descobrirem com el món d’un poble, amb els veïns xafarders, les males companyies i les reunions al bar creen un ambient força oclusiu i allunyat, també descobrirem la gastronomia del Pla de l’Estany i com la vida que sembla senzilla i tranquil·la entre l’hort i el poble, també amaga al rics del poble, aquells que han fet calers de manera poc licita i que en el fons una generació rere una d’altre han anat minant la morals dels seus veïns.



Tot això envolcallat d’unes descripcions tan detallades i riques que el lector es sentirà com un veí més en aquest poble tan tranquil, fins al moment.



Si dic que aquesta novel·la m’ha sorprès em quedo curta, si dic que no m’ha enganxat encara pitjor, la veritat és que sembla un thriller protagonitzat per poca soltes i curts de gambals on l’avarícia fa trencar el sac.



Costa molt descriure el regust que et queda després de llegir-la, realment els morts no parlen, però jo tinc moltes granes de comentar-la amb els amics i que ells també el llegeixin.



Una novel·la fresca, dinàmica, irreverent, caòtica, transgressora, diferent, irònica, on tenim un mort, o potser algun més, un cosí força malparit, un cosí babau, amics poc de fiar, una màfia, una dona que posa molt bé las banyes, les xafarderies d’un poble, un mossèn que confessa a qui no hauria de confessar, un segrest, un rescat i aquelles situacions que confirmen la llei de Murphy, si alguna cosa ha de sortir malament sortirà pitjor.



I pensar que tot comença amb una pregunta: Si vosaltres us trobéssiu un mort al vostre hort, avisaríeu als mossos o per mandra l’enterraríeu?



Hi ha decisions equivocades que fan estranys companys de llit, però grans novel·les per explicar.


Enlace: http://lapetitallibreria.blo..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00
LaPetitaLlibreria
 29 agosto 2018
La Cara B de Esperança Camps Barber
Una de les editorials més negres que ens ha robat el cor mica en mica, on tot és possible i la bona estona està assegurada és Llibres del delicte, una editorial jove i emprenedora que encerta títol si, títol també.



Avui us volem presentar la seva darrera aposta, La cara B, una novel·la complerta en si mateixa però que ja es va deixar entreveure en el recull “Elles també maten”, en aquell moment no ho sabíem, però Esperança Camps havia sigut temptada per les muses malicioses del gènere negre i per fi, entre les nostres mans podem gaudir d’una trama molt ben construïda, sòlida i complexa.



El primer que em va agradar va ser com l’autora fa una picada d’ullet a la editorial posant en veu del nostre narrador una descripció de les editorials de Barcelona que publiquen llibres amb portades del mateix color que els seus taxis, molts ho passaran per alt, però jo ho he trobat una mostra d’agraïment i complicitat.



Llibres del delicte ens malacostuma amb títols negres però que en el seu rerefons sempre són diferents, hem llegit títols on el món de la prostitució marcava el tempo, o les màfies, o la vida de pagès, les enveges i la gelosia, ara entrem en un món encara més fosc, la política.



L’eix principal es centra en la corrupció política al País Valencià, una trama on coneixerem polítics corruptes, a part dels que podem veure als diaris, on el seu final no serà tan sols perdre la cadira que els dona de menjar i els omple de riqueses alienes i de poder sobre els altres.



En aquesta trama si entreteixeixen relacions familiars i de parella, un fet que ajuda a construir uns personatges molt sòlids i contundents, són creïbles i propers a tots nosaltres en quant la situació política, sigui a la comunitat que sigui, tots pequen amb la mateixa amant, la corrupció.



Diuen que el crim perfecte no existeix i per tant la novel·la negra tampoc ho pot ser, però la veracitat, la versemblança amb la realitat, la lingüística emprada per l’autora i la construcció de la trama en si, fan que em plantegi si es possible que si que existeixi la novel·la negra perfecte.



Estem acostumats a sempre triar la cara A, però no hi ha res com La cara B, aquella que guarda els secrets, les mentides, les confabulacions, les traïcions i les intencions reals de cada personatge, aquella cara que no s’acostuma a mostrar en públic però que en aquest cas regeix les personalitats dels personatges.



Reconec que se m’ha fet curta, planteja un tema candent social, però estem tan acostumats a veure-ho a les noticies que ja ni prestem atenció, però al entrar mica en mica a la novel·la el lector s’adona de petits detalls que passen desapercebuts i que si hi rumiem una mica dona moltes respostes.



Una novel·la àcida i molt esmolada, amb un llenguatge ple de girs valencians que li donen part de la seva realitat, molt ben estructurada i amb primeres, segones i fins i tot terceres intencions. Una novel·la que pretén ser escrita arran d’un esborrany del nostre narrador.



M’agradaria molt poder donar-vos molts més detalls, però seria un crim negar-vos l’experiència de descobrir la cara b de la Esperança Camps.
Enlace: http://lapetitallibreria.blo..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00
LaPetitaLlibreria
 29 agosto 2018
Noves Dames Del Crim de Anna María Villalonga
El duet criminal format per Marc Moreno i Anna Maria Villalonga ho han tornat a fer, han fet un escac i mat a les ments pensants més negres amb un segon recull de relats on les escriptores són les que maten amb la seves plomes.



En Marc és un nen entremaliat en el cos d’un jove adult, la seva ment va a mil revolucions per minut i els somnis i esperances brillen en els seus ulls, una persona amb el somni d’una editorial com Llibres del Delicte que dia a dia creix i que avui ens presenta el seu volum número 13, gens supersticiós i molt matador.



L’Anna Maria és una persona que mai està quieta, mil projectes l’envolten però no decep mai, és capaç amb la seva ploma dirigir una legió de negrots a la recerca d’una nova historia, i això és el que ha fet.



Dos anys després de “Elles també maten” arriben les Noves dames del crim, 12 noves veus, algunes d’elles novells en el gènere negre i un extra de l’Anna Maria, qui repeteix experiència.



En aquest recull trobareu: “La malaputa” signada per Isabel-Clara Simó, “Els noms dels animals” de Rosa Ribas, “Maestoso, rallentando” d’ Anna Moner, “Exòtika” d’Isabel Franc, “Últimes voluntats” d’ Elisenda Roca, “El plat blau” de Blanca Busquets, “-Tar” de Roser Cabré-Verdiell, “Amors de mare” de Montse Sanjuan, “Els artistes també paguem hipoteca” de Sílvia Romero, “L’arbre de l’amor” d’Antònia Carré-Pons, “Juliana” de Raquel Picolo, “La carnissera” de Gemma Pasqual-Escrivà i “El violí mut” d’ Anna Maria Villalonga.



Entre les seves planes trobareu relats urbans, rurals, truculents i gòtics, dones amb ànsia de revenja, assassins refinats, despietats, màfies organitzades i tot un reguitzell de circumstàncies ben tèrboles.



Un dels aspectes que més m’agraden d’aquests reculls, que espero que continuïn en un futur, és la llibertat que donen al lector, són relats curts i cadascú pot començar per on vulgui a estripar el recull, hi haurà lectors meticulosos que començaran pel principi, n’hi hauran que es guiaran pels títols i d’altres com jo que anirem a la caça i captura de les escriptores.



Jo sóc d’aquests últims, així que confesso que he començat pel final i he anat saltant endavant i enrere. Cada relat és únic i diferent, amb ells he descobert autores que no coneixia i m’he retrobat amb alguna a la que no veia sent negrota.



El que tinc molt clar és que no us diré quin m’ha agradat més o quin una mica menys, cadascú haurà de jutjar quina d’aquestes negrotes mata millor amb la ploma. Però el que si que us puc dir és que el recull és impressionant, un digne successor de l’entrega anterior i que el veritable crim lector és no llegir-lo.



Si us confesseu amants de les ments criminals, no podreu deixar de llegir.
Enlace: http://lapetitallibreria.blo..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00




{* *}