InicioMis librosAñadir libros
Descubrir
LibrosAutoresLectoresCríticasCitasListasTestReto lectura
Crea una cuenta en Babelio para descubrir tus próximas lecturas Babelio en Français

Les Hores


Libros populares ver más


Críticas recientes
LaPetitaLlibreria
 17 diciembre 2019
La veïna del costat de Yewande Omotoso
Editorial Les Hores ens presenta en la seva col·lecció un nou títol que combina punts crucials de la historia de la humanitat amb una ficció que en si mateixa té un punt irònic i magnífic quan en realitat amaga una crítica social i aclaparadora d’un món llunya per a nosaltres però que cada cop més s’està estenent pel món de nou.

Yewande Omotoso és l’autora d’aquesta historia que ens presenta exactament el que podríem esperar del seu títol La veïna del costat i encara que a seva portada vingui tenyida per un verd esperança aquesta trigarà en arribar si és que arriba en algun moment.

Publicada inicialment el 2016, ha estat finalista de l’International Dublin Literary Award i del Hurston / Wright Legacy Award for Fiction, entre altres reconeixements.

L’autora ens transporta a la Ciutat del Cap, a un barri benestant on els europeus estiuegen i pocs hi viuen tot l’any. Amb unes descripcions molt acurades coneixerem l’ambient, els olors, les rutines i els paisatges Africans.

Les nostres protagonistes són dues dones de vuitanta anys, un més amunt o avall que són bàsicament antagonistes, enemigues, no es poden ni veure i això que vivint porta per porta és molt difícil no coincidir.

La Hortènsia és una dona negra casada amb un anglès, ha tingut una carrera d’èxit i ara, un cop jubilada no ha de patir pels diners... però tot i així la seva vida no és plena, la seva relació amb el seu marit i algunes cosetes més que descobrireu la fan estar sempre enfadada amb el món, és una rondinaire professional.

D’altra banda tenim la Marion una arquitecta jubilada i vídua que ha tingut una vida plena i d’èxit però ara la seva economia no és com esperava i potser aquells que estima com els seus fills no seran qui li treguin les castanyes del foc.

La Marion se sent frustrada tenint una veïna negra, una dona que ella considera inferior i que en realitat és la seva igual o potser podria ser fins i tot superior. La Marion es un arquetip dels Sud-Africans blancs que no acaben de sentir-se còmodes amb ser qui són, dit d’una manera menys políticament correcte, és racista.

Aquestes dues dones estan condemnades a conviure i encara que no ho volen reconèixer senten enveja de l’altra.

Els seus diàlegs són crus i mordaços però el desenvolupament de la historia és excel·lent, la prosa de l’autora és senzilla però toca totes les tecles, aporta un marc sociopolític que en certa manera es transforma en personatge.

Aquest llibre és una eina didàctica i de discussió per comprendre temes sobre la raça i l’apartheid.

S’ha de reconèixer la tasca de traducció d’ Àfrica Rubiés Mirabet qui aconsegueix que l’obra no perdi la seva essència.


Enlace: http://lapetitallibreria.blo..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         40
LaPetitaLlibreria
 23 septiembre 2019
L'últim amor de Bada Dúnia de Alina Bronsky
Un nou títol de l’Editorial Les Hores arriba a les nostres mans i com acostuma a passar no decep.

Alina Bronsky ens presenta L’últim amor de baba Dúnia, una obra reflexiva sobre la vida, la vellesa, la llibertat, la mort i una catàstrofe com fou Txernòbil.

No sé quin és el motiu, però la radiació sempre l’he associat al color groc, potser per les senyals que es fan per avisar, per la idea del sol que també ens irradia calor, però crec que aquest exemplar presentat per una portada en un fons groc on podem veure a una dona gran cuidant dels seus animals m’ha dit molt més del que m’esperava.

Aquesta novel·la ha sigut Nominada al Deutscher Buchpreis al 2015 i Finalista International Dublin Award l’any 2018 i nosaltres la podem gaudir gràcies a la meravellosa traducció de Ramon Farrés.

La Baba Dúnia és una dona gran, molts dirien que vella, que ha tornat a la seva llar a Txernob on la radiació encara és viva per viure la seva vida, sap que la seva filla no hi anirà i que mai no coneixerà a la seva neta, però no li importa, ella vol tornar a casa seva i viure lliure.

Al poble no hi està sola, pocs són els veïns que han tornat, tots es coneixen, fins i tot podríem dir que massa, el centre del poble és on tots conviuen de la terra, dels seus animals i en certa manera dels seus records.

La Baba Dúnia té una veïna molt ella, coneixereu a la Maria amb un fet que ens pot resultar anecdòtic però que amaga un profund sentiment de soledat.

Tot sembla estar aturat en el temps menys els anys que corren per les venes dels nostres amics, res és prou viu, res és prou mort a Txernob. Què els hi pot fer una mica més de radiació a les seves edats?

Aquest argument es veurà sacsejat amb l’arribada de dos nous veïns, un pare i la seva filla que destarotaran la vida en stand by dels veïns.

Amb una prosa molt fluida l’autora posa de relleu un fet real, hi ha encara persones que viuen en les zones d’exclusió prop de Txernòbil, una terra erma, unes condicions molt dures i seqüeles de la radiació en els seus cossos.

Certament la narrativa és molt directa, un crit d’atenció al lector sobre el fet de fer-se vell, de la por a la malaltia i de la importància de la supervivència. La Baba Dúnia fa grans reflexions i ens explica els seus motius per viure allà, no vol començar de nou, vol el que coneix, la seva llar, pel temps que li quedi.

Hi ha molts passatges que m’han cridat l’atenció, el fet que el cementiri sigui on abans hi havia una escola, on abans jugaven els nens ara descansen els vells eternament, la relació que s’estableix entre els veïns i les amistats que arriben a ser gairebé familiars, o com viuran un episodi complicat ajudant-se els uns als altres.

L’autora també juga amb les epístoles, ja que la Baba Dúnia li envia cartes a la seva néta explicant-li la seva vida amb un to poc cru i que reflexa un gran sentiment d’amor.

Podria continuar però llavors no quedaria res per dir, així que les darreres paraules els hi deixo a ella, la nostra estimada Baba Dúnia:

“Ser vella té de bo que ja no et cal demanar permís a ningú, ni per viure a la teva casa d’abans ni per deixar-hi les teranyines.”


Enlace: http://lapetitallibreria.blo..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         20
LaPetitaLlibreria
 06 junio 2019
Mirall, espatlla, intermitent de Dorthe Nors
Ens trobem novament amb una joia que ens ofereix Editorial Les Hores sota una portada austera, evocadora, metafòrica i sense masses pretensions més que convidar-nos a descobrir una gran obra.

En un format narratiu i directe, a Mirall, espatlla, intermitent ens trobarem amb una noia sense direcció i sense frens a la seva vida que ha de trobar-se a ella mateixa i reconciliar-se amb les seves emocions per tal de trobar el seu camí vital.

La Sonja ja ha passat els quaranta i els interrogants pesen sobre ella com pedres del camí.

Viu sola a Copenhaguen i és traductora de novel·la negra però creu que la seva vida ha de fer un tomb i reordenar-la per sentir-se conforme i més plena amb la seva quotidianitat.

La seva germana no li fa massa cas i és més, li costa tornar a contactar amb ella així que decideix que una cosa que té que fer és aprendre a conduir.

Una mica maldestre, al cap de sis mesos la seva instructora encara la limita molt en el que pot fer i el que no i la frustració i la comoditat es tornen a instal·lar a la seva vida.

Crec que és una gran metàfora el fet de voler aprendre a conduir per tal de reflectir com ella avança o no en el seu propi viatge vital.

Ha de mirar enrere per fer les paus amb el seu passat i rememorar l’enyorança que li creen imatges com els camps de sègol, l’anar descalça per el camp, el cel... Alhora ha de mirar al davant i esbrinar cap a on vol anar i quin camí és el millor i no oblidar els costats per veure aquí hi té de copilot.

Una gran reflexió sobre la naturalesa humana i una gran protagonista que ens presenta la ploma de la Dorthe Nors en una de les seves obres més aclamades.

Aquest llibre és com un dard que se’t clava i el deixa amb moltes preguntes. És un llibre que no deixa indiferent.

Gràcies a la tasca de traducció de la Meritxell Salvany podem esperar les vacances d’estiu amb una novel·la que ens posarà cara a cara amb les emocions humanes.

Us perdreu el viatge?

La Sonja busca copilot!


Enlace: http://lapetitallibreria.blo..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         10




{* *}