InicioMis librosAñadir libros
Descubrir
LibrosAutoresLectoresCríticasCitasListasTestReto lectura
Crea una cuenta en Babelio para descubrir tus próximas lecturas Babelio en Français

Llibres del Delicte


Libros populares ver más


Publicaciones recientes de Llibres del Delicte


Críticas recientes
LaPetitaLlibreria
 31 enero 2020
El mal pare de Pep Prieto
Avui ens endinsarem en el negre més criminal que hi ha, el negre d’una ànima corrupte. Llibres del delicte ens presenta la novel·la de Pep Prieto on les dues cares de la moneda, on la cara que es mostra en públic i la cara sense mascara que es veu a la intimitat es donen de la mà.

El mal pare arrenca amb una presentació on coneixerem els tres fills de l’arqueòleg Sadurní Castells, en Jan, la Nut i la Nix, tres criatures amb noms de Déus romans, grecs i egipcis i com en parla la mitologia el Déus no tenien bona sintonia entre ells i aquests germans tampoc.

Al morir la mare van quedar-se sense el referent de la persona que els estimava i no els quedarà més remei que fer un front comú.

Ja sent grans la mort del seu pare els presenta una sorpresa molt desagradable, en el gruix de l’herència els ha deixat un castell perdut en el no res on descobreixen un soterrani ple de calaixos amb noms de nens i nenes desapareguts, tant del nostre territori com de l‘estranger.

A partir d’aquest moment l’autor intercala capítols del present amb els del passat, així és com el lector descobrirà que en Jan és el que més s’assembla al seu pare, que la Nut va patir un “accident” i la Nix va ser violada, tots ells tenen la seva pròpia carrega emocional que els fa ser individualistes, la família per a ells no existeix, comparteixen lligams de sang i poc més.

Aquests tres personatges estan molt ben construïts, la seva psicologia i evolució és molt complexa i detallada, fet que enriqueix una trama que s’anirà complicant a passes gegantines.

És en aquest punt que el lector descobrirà realment les dues cares del pare, un home ben vist i respectat en la societat mentre que a casa era l’home del sac, (ja comprendreu per que li dono aquest nom).

Un home que formava part d’una organització criminal i que un cop mort posa als seus fills en perill i qui sap si en sortiran vius.

Dues trames que s’entrellacen per fer encaixar les peces de les dues vides del pare i construir així la realitat que cadascun d’ells ha viscut de manera fragmentada.

La prosa de l’autor manté un tempo sostingut i el fet d’anar intercalant els capítols per donar pinzellades del passat aconsegueix donar-li profunditat sense parar ni fer pesada la narració. Les descripcions són acurades i aconsegueix transportar al lector a la vida dels tres germans.

Una lectura molt negra sense excés de sang i fetge, sinó d’un negre malaltís, psicològic, agressiu, calculat i molt fred.


Enlace: http://lapetitallibreria.blo..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         10
crucedecaminos
 23 diciembre 2019
Ella de Damià Del Clot Trias
Ja sé que no és bo començar una ressenya així, però és el que he pensat quasi des de les primeres pàgines d'aquesta Ella de Damià del Clot: estic davant d'una de les millors lectures publicades per Llibres del Delicte últimament.



I per què dic això? Per la sorpresa dels primers capítols, per la intriga que m’han generat i per la sensació que he tingut que estava davant d’una lectura diferent.

Amb el pas de les pàgines, aquesta sensació s’ha convertit en realitat i la intriga ha crescut més quan han començat a parlar d’Ella. Tothom se la posa en la boca i el lector no sap qui és, però sap pel títol, que és important i determinant.

La pregunta ja està creada. El misteri està sobre la taula; un més, ja ho veureu, doncs en aquests capítols inicials es crearan uns quants.



«La política era un sistema de protecció de les elits. Les lleis tendien a ser tan complicades que la majoria dels mortals mai seria capaç d’entendre-les».



Després de tota aquesta sorpresa i intriga inicial arribem a un punt de mitja tranquil·litat, com un vals d’espera, on saps que la cosa només pot esclatar en qualsevol moment.



Ben entrada la meitat de la lectura coneixerem a Ella des de la seva infància fins a la seva adolescència. És una història difícil de catalogar per un pare. Intentaré dir que és dura, cruel, dramàtica i molt colpidora. Algunes vegades donen ganes d’escanyar a algú, d’entrar dintre del llibre i solucionar el problema d’una vegada.



«La democràcia, es deia, era impossible. El ferotge control que exerceixen les grans famílies instal·lades en el poder sobre tots els espais socials fa que també els sistemes polítics estiguin subordinats als seus desitjos».



Coneguda Ella i les seves circumstàncies la novel.la entra en un punt molts interessant, doncs crec que en aquesta part estan realment les motivacions que en Damià del Clot esgrimeix per escriure el text. Són molt el temes tractats; és molta la crítica al sistema i penso que ho fa des de l’experiència, doncs no en va en Damià és advocat, però també des de fa uns anys és alcalde de Vilassar de Mar on ha estat un dels promotors, junts amb Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, d’un certamen negrecriminal, Vilassar de Noir, que per cert surt en les últimes pàgines del llibre, que es celebra al principis del mes de novembre i que a la seva última edició va demostrar una gran volada consolidant-se com un dels gran festivals de novel.la negra.



«La gent només seu a parlar si veu sang. O si hi ha morts».



M’ha colpit la frase que us comparteixo. Serà realment així? I ja sabeu del que estic parlant en el moment actual. També he sentit molts debats a la radio que parlen del mateix i acaben amb la mateixa conclusió. Espero, de veritat, que la solució no passi per això.

Però no penseu que la novel.la tracta el tema. Sóc jo lector que he fet aquesta lectura i ja em perdonarà l’autor si no ha estat la correcta.



Potser el pitjor del llibre és la portada. Al principi de la lectura la mirava sense entendre res. Un cop passada la meitat de la lectura l’he entès, però no m’ha convençut. Per a mi, perdoneu, aquesta imatge no és la més significativa de la novel.la, tampoc crec que sigui del tot atraient i inclús pot fer que algun lector es tiri enrere al escollir el llibre per fer una interpretació esbiaixada de la novel.la. Potser les motivacions de les que parlava abans podrien generar una millor imatge que expliqués millor el llibre.



I la novel.la entra en la seva part de resolució i, com no podia ser d’una altra forma, tota la intriga i tot el misteri d’aquells primers capítols, inclosa a Ella es desvelaran per fer entendre al lector el perquè de tot plegat. Fascinant!!! Un trencaclosques molt ben pensat que posa la cirereta a una bona lectura.
Enlace: https://crucesdecaminos.blog..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00
crucedecaminos
 18 octubre 2019
El despertar del navegant de Maribel Torres
No sé com ho aconsegueix en Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, per a que cada novel.la tinguin la seva personalitat pròpia i les trames no es repeteixin. Porto cinc anys ressenyant les publicacions de la petita editorial negrecriminal i encara no he trobat cap en la que pugui dir que això ja ho havia publicat. I mira que fa anys em van dir que tot estava escrit.



Estem acostumats a que les històries estiguin més localitzades a la capital de Catalunya. Per això crec que les novel.les que estan descentralitzades tenen un punt més, Barcelona està força trillada, encara que no els seus personatges d'aquí que sigui una font quasi inesgotable de històries, però com deia, per a mi són molt interessants els llibres que mostren territori. La Maribel Torres aprofita molts moments de El despertar del navegant per dibuixar indrets peculiars de la província de Girona.



Bon debut de la garrotxina amb una novel.la gestada després de la seva participació en el recull de relats publicats per Llibres del Delicte al 2017, Assassins de Girona, on publica "Suïcidi sense motius aparents", un relat policial que li dóna prou confiança per treballar la novel.la i arribar a publicar-la.

Quants autors han donat el salt del relat a la novel.la amb Llibres del Delicte?



Maribel Torres està molt conscienciada i preocupada per la igualtat de gènere i per això, de forma meditada i buscada, fa que la protagonista de la història sigui una detectiva, que no una dona detectiu, per trencar estereotips, doncs segur que la majoria de gent que pensa en un detectiu veu un home.

L'Ariadna, la detectiva, estarà acompanyada d'en Pau, molt diferents entre ells, però força complementaris cosa que dona joc a la part personal i relacional de la novel.la ben equilibrada amb la purament casuística i procedimental.



Que desaprofitat el fet de tenir un quadre de Miró dintre d'un iot. Crec que això també actua com un punt de critica dins la trama, com també ho és fet de reivindicar que s'estan destruint espais naturals com podrien ser els de la Costa Brava. Desgraciadament un tema d'actualitat, que conec força, us recordo que sóc de Begur, i on la novel.la negra torna a posar el focus amb aquesta voluntat innata de crítica social.



La lectura es fa curta gràcies a un llenguatge planer i fresc que no fa una altra cosa que convidar a seguir llegint.



Us atreviu a mirar fixament el quadre de Miró El despertar del navegant?



RESSENYA PUBLICADA EN CRUCE DE CAMINOS
Enlace: http://crucesdecaminos.blogs..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         10




{* *}