InicioMis librosAñadir libros
Descubrir
LibrosAutoresLectoresCríticasCitasListasTestReto lectura
Crea una cuenta en Babelio para descubrir tus próximas lecturas Babelio en Français

Llibres del Delicte


Libros populares ver más


Publicaciones recientes de Llibres del Delicte


Críticas recientes
LaPetitaLlibreria
 09 septiembre 2019
El despertar del navegant de Maribel Torres
Fa uns dies vaig rebre de mans d’un gran amic i editor, en Marc Moreno, un exemplar de El despertar del navegant, la darrera aposta de Llibres del Delicte que avui ja podreu trobar a les llibreries.

No havia llegit res fins al moment de la seva autora, Maribel Torres i en certa manera de tant en tant ja m’agrada descobrir nous autor que poden aportar una nova visió al gènere negre, un aspecte decisiu per l’editorial.

La nostra protagonista és l’Ariadna, una investigadora privada o detectiva qui rep un encàrrec força compromès. L’asseguradora de la família Masdeu ha descobert que un Miró que penjava ales parets del seu iot Zenit ha sigut canviat per una falsificació de gran qualitat.

Aquests no volen aixecar la llebre i l’Ariadna amb l’ajuda d’en Pau, un geni de la informàtica hauran de descobrir que ha passat sense que els propietaris se’n assabentin.

La introducció ja ens fa veure que no tot serà fàcil, també he de reconèixer que em va sobtar que un quadre d’aquest valor estigues en un iot que com a molt es fa servir sis mesos l’any, però els rics i les seves extravagàncies em queden una mica lluny.

Així comença un cas que podria semblar força senzill i que s’anirà complicant entreteixint amb la falsificació d’art, la corrupció, el xantatge, l’especulació immobiliària a la Costa Brava i diversos fils conductors que crearan una visió més amplia del que semblava un fet puntual i aïllat.

La prosa de l’autora és molt fluida, gairebé com un cant de sirenes que t’atrapa en la seva xarxa i no et deixa marxar, manté un ritme lineal i un tempo sostingut amb uns moments de tensió que fan despertar el lector i no només al navegant.

Els seus personatges no són complicats, estan molt ben construïts i alhora els fa propers al lector, m’ha sigut molt fàcil empatitzar amb ells i voler acompanyar-los en els seus descobriments.

No ens podem oblidar del marc geogràfic meravellós de la Costa Brava, un lloc que convida a pensar en platges i vacances i en aquest cas amaga molt més del que els sol fa brillar.

La seva lectura se m’ha fet curta, és d’aquelles histories que agrada ja que en el fons és molt rodona, tot té un motiu i un perquè i a l’anar-ho desgranant sembla que la trama flueixi com una pujada de la marea, poc a poc però va guanyant terreny en el cor del lector.


Enlace: http://lapetitallibreria.blo..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         20
crucedecaminos
 30 marzo 2019
Animals dels marges de Miquel Aguirre Oliveras
Recordo que em vaig emportar una agradable sorpresa amb l'anterior novel.la d'en Miquel Aguirre, Els morts no parlen (Llibres del Delicte, 2015). Des de llavors han passat quatre anys i ja tenia ganes de retrobar-me amb la narrativa del autor. Diu l’autor que Animals dels marges descansava en una calaix de casa seva des de fa un temps i que un bon dia va decidir donar-li una volta més doncs la història mereixia la pena.

I és així, doncs de nou m'ha guanyat amb un inici de novel.la molt pertorbador amb una sèrie d'escenes, diria que normals, però reescrites pel l'autor creant atmosfera i tensió. Dic això de normals perquè aquesta és la gràcia del fet, que et trobes en una situació de la que un no extrauria res i l’autor li treu tot el suc que pot i més.

L'escena continua en un in crescendo que sembla que no tingui fi. Diria que cada vegada va guanyant més en interès i qualitat, més diversió en general. No vols que s'acabi mai.

Per això, quan s'acaba, et sents com una mica orfe d'aquell moment autèntic.



Llavors hi ha un canvi de registre i ens endinsem en més diàlegs entre personatges que ens van explicant les accions des de el seu punt de vista, tot mantenint el nivell d'interès d'aquella fantàstica primera part de la novel.la. La tècnica d’explicar les històries basades en el diàlegs m’ha recordat als diàlegs d’algunes magnífiques pel·lícules que basen la seva força en això, els diàlegs. No vull dir noms per no etiqueta més les coses.



«Les organitzacions serioses no avaluen els errors en funció del que ha acabat succeint sinó del que hagués pogut succeir».



SEGUIR LLEGINT A L'ENLLAÇ
Enlace: https://crucesdecaminos.blog..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00
crucedecaminos
 20 marzo 2019
Lèmmings de Jordi Dausà Mascort
Reconozco que me cuesta leer textos escritos en segunda persona. Es como una inesperada bofetada de aire frío que te deja medio aturdido. Te has de rehacer, darte cuenta y así poder continuar. Pero no siempre se consigue. No sería la primera novela escrita en segunda persona que no puedo terminar al colarse el aire frío por todas partes.

Creo que Jordi Dausà, supongo que también el editor y el corrector, han hecho un trabajo impresionante para conseguir que una segunda persona, tan difícil de escribir, sea casi olvidada en pocas páginas. Sí, era consciente de que estaba escrita en segunda persona, pero el texto fluía.

Encuentro que también ha sido un acierto escoger esta voz narrativa para poner a lector y al protagonista de la historia casi en el mismo plano. Una historia que, en un principio podría parecer fácil, pero que está llena de matices e historias que la enriquecen.



Una novela que habla de la identidad, tan en boca de todos últimamente. De la investigación de lo que uno es y más si se ha perdido la memoria y se levanta con dos cadáveres junto con los bolsillos llenos de billetes. ¿Soy yo el asesino o soy también una víctima? Pero más allá de eso, ya que esa parte es el gancho de la novela, está la parte profunda, la que el autor explica haciendo un viaje al pasado del personaje para ponernos sobre la mesa todas aquellas cosas que lo han hecho como es y que le han llevado hasta aquella nave en una reflexión o, diría más, en un psicoanálisis interno del propio personaje que además lo comparte con nosotros y nos pregunta si estamos con él o por el contrario lo señalaremos y lo acusamos.



«Una de las cosas que te molestaba [...] era el exceso de emociones. La alegría era furiosa, y la tristeza profunda ».



SEGUIR LEYENDO EN EL ENLACE
Enlace: https://crucesdecaminos.blog..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00




{* *}