InicioMis librosAñadir libros
Descubrir
LibrosAutoresLectoresCríticasCitasListasTestReto lectura

Club


Libros populares ver más


Críticas recientes
Pau_Always
 08 junio 2020
Mirall Trencat de Mercè Rodoreda
Mirall Trencat ha sigut personalment una lectura complexa, laberíntica que en quatre-centes pàgines l'autora ens narra l'evolució d'una família catalana amb estatus socioeconòmic elevat de la ciutat de Barcelona i tot el que comporta com drames, aventures, misteris, amors, etc. Un punt molt favorable és que l'autora decideix posar el focus en molts personatges que ens narren els capítols. D'aquesta manera podem tenir una visió més àmplia de la novel·la i endinsar-nos en els pensaments dels personatges que en aquesta novel·la és essencial, ja que els sentiments juguen un paper primordial.

Seguidament, els personatges mostren una gran evolució tant físicament com psicològicament. Els veiem créixer, madurar, néixer i morir. Mirall Trencat és una novel·la de contraris. Podem veure els personatges gaudir i patir. La mort és present a gairebé tots els capítols i el caràcter depressiu a mesura que el lector s'acosta al final és cada vegada més notori. Altrament, la versemblança i la qualitat literària de Rodoreda fa que sembli una mena de biografia familiar, tres generacions concretament, real i que algun dia alguna senyora Teresa vendre peix a la Boqueria, es va comprar una joia de valor i viure en una gran casa de Sant Gervasi. També, té molts símbols , ja que molts elements que apareixen reiteradament no volen dir el que semblen especialment elements de la natura que podem relacionar directament amb el Modernisme literari català. Una cosa que l'autora ens deixa clara, i que personalment m'ha fascinat, és que la vida no la podem controlar i els esdeveniments que estan per succeir ens determinaran i nosaltres no en podrem fer res al respecte.

Rodoreda decideix representar principalment personatges amb poder socioeconòmic però també apareixen altres de classes socials més baixes i mostren la gran humanitat i esforç amb el qual viuen i treballen.

En conclusió, Mirall Trencat ha sigut una lectura que he gaudit molt malgrat ser una mica complexa en certs moments de la trama. Estic segur que la tornaré a llegir al llarg dels anys i sempre la recordaré amb il·lusió. L'estilisme, els personatges, la qualitat literària i les històries que narra l'autora són dignes d'una gran obra literària que mai es pot perdre.
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00
ncarboz
 06 septiembre 2019
Fugir Era El Més Bell Que Teníem de Marta Marín-Dòmine
Reconec que no ha sigut una llibre fàcil. S’allunya bastant del meu tipus de lectures habituals. Un text que es troba entre assaig i autobiografia per degustar lentament, i reflexionar sobre la guerra, l’exili i la petjada que deixa en els més propers tot i no viure-ho directament. I fent-ho així, saborejant un bocí cada dia, l’he pogut disfrutar.
Comentar  Me gusta         00
MaiteMateos
 18 marzo 2019
La Mort I La Primavera de Mercè Rodoreda
“La mort i la primavera” ha sido catalogada por muchos como una de las obras más destacadas de la literatura de la segunda mitad del siglo XX, a pesar de ser considerada también como una novela perturbadora, compleja y maldita, en el sentido de que es fruto del exilio que padeció su autora y fue publicada tras su muerte, antes de lograr fijar la versión definitiva de lo que ella deseaba que fuera su obra cumbre.

La muerte y la primavera es una historia alegórica, impregnada de fantasía y extrañeza, contextualizada en un tiempo y un espacio irreal, un pueblo siniestro donde sus habitantes viven sometidos a la opresión de sus líderes, a la negación de la libertad de pensamiento, a la represión del deseo y a unos crueles rituales en torno a la muerte. Su protagonista, un adolescente, trata de entender la insólita realidad que le rodea y que nos transmite a través de un monólogo impregnado de un enigmático lenguaje poético y unos símbolos que contraponen lo más bello de la naturaleza con lo más odioso y terrible. Un monólogo y unos símbolos (como el de los pájaros blancos y negros) con los que la autora catalana pretende reflexionar acerca de los conceptos del bien y del mal, que no concibe desde la polaridad, sino desde la más compleja de las simbiosis, porque ¿el bien es inconcebible sin la existencia del mal y viceversa?

En esta obra asistimos pues, a la historia de un pueblo sin nombre, lleno de habitantes mutilados y malformados, fruto de la violencia y de la imposición de unos mitos y unas creencias que convierten a La muerte y la primavera en la voz sin cuerpo que nadie puede callar (parafraseando a Ronsard), en una obra antimítica que describe y denuncia lo que significa una sociedad totalitaria y patriarcal regida por el terror, el miedo y la carencia de todo pensamiento crítico.
Enlace: https://maitemateos.wordpres..
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00