Carmen Korn

La mirada que le echó cuando contó aquel chiste de nada todavía lo hacía estremecer. Y eso que sólo era una gracia: imaginar la raza aria rubia como Hitler, delgada como Goring y alta como Goebbels.

La Käthe tenia raó: Hitler era perillós. El poble el venerava. Atreia la gent com la llum atreu les arnes, la cridòria de Hitler no escandalitzava gairebé ningú. La línia que separava el nacionalisme del populisme i el feixisme era molt fina.

A mis alumnas les digo que no es necesario que renuncien a su profesión para tener hijos. Las mujeres no solamente deberíamos poder elegir, sinó que deberíamos poder hacer ambas cosas.

Els dos homes que llegien el diari al pis d'en Rudi i la Käthe només s'assemblaven en una cosa: tots dos eren bones persones que volien el bé. Quan es presentàven mútuament deien. "El marit de la millor amiga de la meva dona". I què pensaven realment quan ho feien ? "El meu amic Lud, malauradament un ingenu sense causa". "El meu amic Rudi, un romàntic d'esquerres, pobra criatura

Les idees no es poden matar a trets, havia escrit al diari de Praga Rúde Právo. Les persones que les defensaven, però, sí.

Lud no había llegado a conocer a Louise. ¿Habría dado su aprobación? ¿Dos mujeres? ¿Amor lésbico?

La Käthe i en Rudi també eren al Körnerstrasse, al costat D'en Theo i en Thies. Ara també tenien televisor a casa seva, però l'única manera de suportar els esdeveniments que sacsejaven el mon era rodejar-se d'amics.