Anna Rossell
ELOGIO DE LA DISCRECIÓN LLenáis tiempo y espacio con palabras y espacio y tiempo se os escapan por los dedos. Definir lo sustantivo con palabras -vana arrogancia-, si la sustancia habita entre los pliegues. Escucharte por dentro los latidos de tu yo, después mirar, palpar, reír, llorar, inspirar, oler, buscar... . No dar nada por hecho, por sabido, entender por la piel, conocer por el espanto, pausadamente. Olvidar para percibir de nuevo, aprender el lenguaje mudo de los sentidos vírgenes, renacer. Callar para captar la esencia de las cosas. Después mirar unos ojos ELOGI DE LA DISCRECIÓ Ompliu l’espai i el temps amb les paraules i espai i temps se us escolen entre els dits. Definir el substantiu amb els mots, -vana arrogància- quan la substància habita entre els replecs. Escoltar-te per dins els batecs del teu jo, després mirar, palpar, riure, plorar, inspirar, olorar, cercar ... . No donar res per fet, per sabut, entendre per la pell, conèixer per l’esglai, pausadament. Oblidar per percebre de nou, aprendre el llenguatge mut dels sentits verges, tornar a néixer. Callar per copsar l’essència de les coses. Després mirar uns ulls |